Josep Pasqual Tirado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Josep Pasqual Tirado
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor
Naiximent: 12 de maig de 1884
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1 de giner de 1937
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Josep Pasqual Tirado (Castelló de la Plana, 12 de maig de 1884 - 1 de giner de 1937), fon un escritor valencià.

Biografia[editar]

Fill i net de llauradors acomodats, com se diu: "castelloner de soca". Josep Pasqual Tirado naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, el 12 de maig de l'any 1884. Els seus pares foren Manuel Pasqual i Matilde Tirado. Tingueren tres fills: el mateix Josep, Matilde i Maria Dolors. La família tingué propietats rústiques en casi totes les partides del terme municipal de Castelló: Taxida, La Plana, Ramell, Canet, Rafalafena, Gumbau, Coscollosa, Soterrany, Almalafa, Bovalar i La Magdalena. De malnom eren els Mirona i aixina se li conegué a Josep com "Pepe de Mirona" i també aixina firmà algunes de les seues obres costumistes.

Estudià en l'institut vell de Santa Clara, ya desaparegut, i també compaginà el seu treball en l'horta de les propietats familiars. Mentres estudiava el bachillerat colaborà en un periòdic estudiantil nomenat El Bombo i en un pseudònim graciós: "P. Pito". D'eixa época són les seues obres, Mahomet el Llandero i la poesia A la bota.

A l'acabar el bachillerat Pasqual Tirado és dedicà a l'agricultura en les propietats familiars. En l'horta i el camp descobrí les expressions pròpies dels llauradors, les faules i els contes transmesos de pares a fills.

En la Hoja literaria que es publicava semanalment en el periòdic La Provincia, Pasqual Tirado publicà dos texts: Cosas del amor i Dolor de padre, escrits en castellà pero en expressions en llengua valenciana.

El dia 11 de maig de 1912 se casà en la que fora la seua nóvia, Joaquina Roig Dols, i s'instalaren en la casa núm. 7 del carrer de l'Ensenyança a on naixqueren els sèt fills del matrimoni: Matilde, Joaquinita, Josep Manuel, Vicent, Maria Lledó, Josefa María i Manuel. Junt al naiximent dels seus fills naixqueren les contalles, les narracions, els contes... que poc a poc se convertirien en llibres quan entrà a formar part de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), fundada en l'any 1919.

És a partir de 1920 i fins a 1930 quan Pasqual Tirado començà a colaborar en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i també en el diari Libertad. El director del Bolletí de la SCC, Ricart Carreras l'introduí en el coneiximent de les obres de la lliteratura clàssica valenciana com el Tirant lo Blanch que despertarien en Josep Pasqual l'interés i l'imaginació en contalles i aventures, creant un món a cavall entre la realitat i la ficció. Un conjunt de les seues narracions s'editaren baix el títul De la meua Garbera. Contalles de Castelló de la Plana, obra que fon publicada per la Societat Castellonenca de Cultura en l'any 1935.

De 1922 a 1924 se publicaren en el Bolletí de la SCC diversos capítuls de la seua obra Tombatossals i que se recopilarien en un llibre en l'any 1930 i que és l'obra més coneguda.

En les eleccions municipals del 21 d'abril de 1931 per a formar el primer ajuntament de la República, fon elegit regidor-síndic sent l'alcalde, Manuel Peláez Edo. Fon elegit pels conservadors i lliberals. Seguí en la política fins a l'any 1936 junt a Vicente Tirado Gimeno i segons les actes municipals, defengué els drets dels llauradors, el món agrícola en general, les tradicions culturals i de manera especial, els principis morals i els interessos religiosos de l'Iglésia catòlica.

Tombatossals[editar]

Escultura de ferro de Melchor Zapata dedicada a Tombatossals, en Castelló

Tombatossals, la seua millor aportació a la lliteratura valenciana, està considerada com l'obra valenciana narrativa més perfeccionada de les primeres quatre décades del sigle XX. Incorporada a la cultura popular i tradicional, el seu caràcter mitològic la situa en un lloc molt especial dins de la lliteratura valenciana, ya que intentant justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, transcendix de si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inagotable. Aixina que, les aventures del jagant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquista de les Illes Columbretes es mostren al mateix temps com a mit, símbol i senyal.

Josep Pasqual Tirado només pogué vore una edició de la seua popular obra Tombatossals ya que faltà el 1 de giner de l'any 1937, als 53 anys.

L'any 1966 la Fundació Huguet feu una segona edició de 5.000 eixemplars en dibuixos del pintor castellonenc Joan Batiste Porcar i que fon revisada pels professors José Sánchez Adell, Manuel Calduch Almela i Ángel Sánchez Gozalbo, que també participà en la revisió de la primera edició.

La compositora d'ideologia pancatalanista Matilde Salvador va compondre en l'any 1943 l'òpera La filla del rei Barbut, basada en l'obra de Pasqual Tirado, Tombatossals.

Obres[editar]

  • Fruita de Repom (Valéncia, 1921), novela escrita en l'any 1920 que aparegué en la publicació El Cuento del Dumenche.
  • Tombatossals (1930). ISBN 84-95881-71-3, ISBN 84-7502-211-1, ISBN 84-923940-0-5, ISBN 84-9789-218-6, ISBN 84-95881-69-1.
  • De la meua Garbera (1935). ISBN 84-85104-15-3, ISBN 84-7580-269-9, ISBN 84-7822-181-6.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]