Harges

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Harges

Les Harges/Jarches o Zejel, són unes breus composicions poètiques i amoroses que van com a remat final dels poemes coneguts com “Moaxahes/Moaxajas”, (escrits en àrap), pero en la particularitat d'estar escrites en romanç valencià.

Els primers indicis del romanç valencià s'evidencien en les harges del sigle IX, aixina, les harges constituïxen sense cap dubte els primers texts escrits en romanç valencià i encara que s'han trobat poquetes, entre les principals tenim les d'Ibn Al-Labbana de Dénia de l'any 1100, Abu Isa Ibn Lubbun senyor de Morvedre (1085), Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad o les d'Ibn Ruhaym de Bocairent, datades en l'any 1121. [1]

Els mossàraps utilisaren el llatí en els seus llibres i escrits pero en l'us diari parlaven una llengua romanç que no se solia escriure pero que era d'us general en els sigles IX i X, no sols entre els mossàraps i judeus, sino entre musulmans de totes les classes socials.

És de destacar l'importància de estes harges com a primers texts escrits en llengua valenciana i sobretot si tenim en conte que, fins al moment no s'ha trobat cap jarcha catalana, en lo que es pot desmontar en facilitat la teoria catalanista de la repoblació en quant a l'orige de l'idioma valencià es referix.


¡Ay mamá, meu al habib

vay-se e no més tornarad,

Gar ¿qué faré yo, mamá:

¿No un bezyêllo lleixarad?

(Valencià del sigle XI) Abú Isa Ibn Lubbun, senyor de Morvedre - 2ª mitat del sigle XI


¡Ay mamà el meu amat

se'n va i mai més tornarà

Digues ¿qué faré yo, mamà?:

¿Ni un beset me deixarà?

(Valencià actual)


No me tangues, ay habibi

No, cara danyosa

¡Basta!

A tot home refuse


¿Qué faré yo

o que serà de mib?

Habibí

no te tolgues de mib

(Valencià del sigle XII) Ibn Ryhaym de Bocairent - 1ª mitat del sigle XII


No me toques amat meu

No, cor danyós

¡Basta!

A tot home refuse


¿Qué faré yo

o que serà de mi?

Amat meu

no te'n vages de mi.

(Valencià actual)

Cites[editar]

Els primers indicis del romanç valencià s'evidencien en les Harges (Jarchas, en castellà), del sigle XI, per eixemple les del senyor de Morvedre datades en l'any 1085, les de Ibn Al-Dani de Denia o les datades en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairent. Els mossaraps usaren el llatí en els llibres i escrits; pero en l'us diari parlaven una llengua romanç que no s'escrivia pero era d'us general en els sigles IX i X, no sols entre mossàraps i judeus, sino entre musulmans de totes las classes socials. Un dels testimonis més clarificadors fon el de Ibn Sida, mort en Denia en el 1066, que nos deixà plasmada la situacio llingüistica de sa época, el sigle XI, en un par de frases:

'¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l'arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?'

Sigle XI

  • 1100 - Ibn al-Labbana de Denia compon harges [Jarchas] en romanç valencià i diu: ‘yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr …’.
  • 1100 - Abadia Ben Abderraham, naixcut en Valéncia, fon l'escritor més ilustre i de més talent, s'expresava en romanç (romance, en castellà).
  • 1106 - Ibn Buclarix en la seua obra “Almostaini” (diccionari romanç valencià-romanç saragossà) diferència els dos romanç: ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ‘lebre’ (llebre), ...
  • 1121 - Abu Bakú Mamad de Bocairent recollix la seua harja en romanç: ‘No me tanques, no, cara danyosa,¡basta!, a tot home refuse’.
  • 1121 - Abu Bakr Mamad de Bocairent, qui al parlar de les “Harges”, diu utilisar la ‘llengua cristiana (romanç valencià)’ que es el seu mig d'expressió: ‘Ke fareyo’o ke serad de mibe? Non te tolagas de mibe’.
  • 1133 - Abadía Ben Soliman, escritor universal valencià, nos deixà en romanç: “Anals Valencians”.
  • 1149 - Document firmat per Ibn Mardanis, (el famós Rei Llop, d'orige mossarap, naixcut en Peníscola en 1124 que aplegà a ser rei de tota la zona oriental del al-Andalus), en el que firma un tractat en romanç pla en les repúbliques de Pisa i Génova en el que oferia als ciutadans de dites repúbliques bany gratuit i un almodí per al comerç.
  • 1150 - Ibn Lubbun, senyor de Morvedre compon la seua harja en romanç valencià: '¡Ay mamá, meu al habib, vay-se e no més tornarad. Gar, ¿qué faré yo, mamá?'
  • 1198 - Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliogràfics continguts en els còdics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725,… trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava: ‘Boyathella’ (Boatella), ‘Bunyol’ (Bunyol), ‘monastir’ (monestir), ‘Alpwont’ (Alpont),…
    Fonts: Idiomavalenciano.com i Valenciafreedom.com

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]