Fernando Gasset

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Fernando Gasset Lacasaña
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Advocat i polític.
Naiximent: 2 de juliol de 1861
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 14 de juny de 1941
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Fernando Gasset Lacasaña (Castelló de la Plana, 2 de juliol de 1861 - 14 de juny de 1941) fon un advocat i polític valencià, que aplegà a presidir el Tribunal de Garanties Constitucionals en la Segona República.

Biografia[editar]

Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, obtingué el doctorat en l'Universitat Central de Madrit. El seu pensament va estar molt influït pel krausisme, si be va abandonar les tesis més renovadores del mateix a partir de la década de 1920. Fon cap del Partit Republicà Radical en Castelló de la Plana, d'on va ser també alcalde (1917) i un dels polítics més importants de la província de Castelló i membre de la maçoneria en el nom simbòlic de "Velarde". Fon elegit diputat al Congrés en les eleccions de l'any 1898 fins a 1907 i de 1919 a 1923. Fon regidor de Castelló en dos ocasions durant la dictadura de Primo de Rivera, fet que fon molt criticat pel Grup d'Acció Republicana. Dirigí les manifestacions en Castelló a favor de la proclamació de la Segona República i en les eleccions de 1931 fon elegit diputat per la província de Castelló, pero no va revalidar el seu escan en les eleccions de 1933 i 1936. El 20 de decembre de 1934 fon nomenat president del Tribunal de Garanties Constitucionals de la República en ser elegit per les Corts en 262 vots front als 37 de Víctor Pradera.

Fernando Gasset, fon el segon alcalde republicà de Castelló darrere de González Chermá.

Per no absentar-se de Castelló, Fernando Gasset, va renunciar a ser embaixador en el Vaticà.

Impulsà en Castelló la creació de la Cambra de Comerç de la que fon el seu president, també colaborà en la posada en marcha de la Junta del Port, del Banc de Castelló, ya desaparegut, i de la sucursal del Banc d'Espanya que hui en dia ya no se troba en la ciutat. També colaborà activament en atres obres d'importància com el Teatre Principal, el Parc Ribalta o la Plaça de Bous.

En esclatar la Guerra Civil va condenar la sublevació militar pero va dimitir del Tribunal de Garanties, per lo que fon també molt criticat pel Front Popular en considerar-ho una concessió als sublevats. Fon detingut i condenat per les autoritats republicanes en considerar que, en la seua dimissió, havia recolzat la rebelió. Passà quatre mesos en presó i fon desposseït dels seus bens. En eixir, va marchar a França. Va retornar a Espanya en l'any 1938, per la zona del País Vasc ya controlada pels sublevats, creent estar fòra de perill. No obstant fon detingut, jujat en un consell de guerra i condenat a sis anys de presó. Gasset es va defendre argumentant que la majoria dels membres del Partit Radical que eren de centre-dreta es trobaven en llibertat, pero ell no. Va eixir en arrest domiciliari i presó atenuada a finals de 1939 per problemes de salut, sent posat en llibertat en 1940. Fon indultat per Franco en l'any 1952, onze anys despuix de morir, a petició de la família.

Los rojos estimaron que mi dimisión era una declaración de fascismo y quitaron el nombre a mi calle y se apoderaron de todos mis bienes
Fernando Gasset Lacasaña. El alcalde que no quiso ser embajador. Salvador Bellés (Mediterráneo, 12.1.2003)

Enllaços externs[editar]