Barri del Mercat (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «El Mercat»)
Saltar a: navegació, buscar

El Mercat és un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. Històricament ha segut el de major activitat comercial, encara que en l'actualitat el barri de sant Francesc l'hi supera.

En l'any 2007 tenia una població de 3.266 habitants. En 1981 sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys. No obstant això, des de l'any 2003 cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.

La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la muralla àrap del sigle XI (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei Jaume I va donar llicència a la ciutat de Valéncia, concretament en l'any 1266, per a celebrar mercat semanal el dijous en el nomenat Pla de la Boatella, una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del riu Túria, a soles inundat en temps d'avingudes. Fins a fa poc de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat Pla del Mercat) ha segut el cor comercial de la ciutat.

Pere el Cerimoniós manà construir la muralla del sigle XIV (1365), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la Ciutat Vella, que durant el sigle XIV i fins al sigle XIX era quasi sinònim de la ciutat. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del Mercat, que terminaria com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el sigle XX. No és casualitat que durant els sigles XV i XVI fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la Llonja de Mercaders, en la seua Sala de Contractació, la Taula de Canvis i Depòsits i el Consulat del Mar .

El Pla del Mercat fon conegut per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc més concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i XVIII i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.

Fins a principi del sigle XX el mercat encara es feya a base de parades en tendals de lona que eren desmontats a migdia. Durant el sigle XIX la plaça s'amplià en la demolició del convent de les Magdalenes, pero fins a l'any 1914, no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del Mercat Central de Valéncia. Fon necessari comprar i derrocar algunes cases per a reunir un solar d'uns 8.000 m2. El proyecte, de 1914, fon d'Alexandre Soler March i de Francesc Guàrdia i Vial.

Fins als anys 1970 el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de Sant Francesc i al districte de l'Eixample li ha restat protagonisme comercial.

No obstant això, contínua en una gran força comercial, per tal com el Mercat Central posseïx més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial de chicotets comerciants al por menor.

El barri del Mercat posseïx alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com es: