Bellota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Quercus ithaburensis ssp.macrolepis - MHNT.

La bellota (de l'àrap ballūta, carrasca) és un frut característic de les plantes del gènero Quercus (família Fagaceae).

Dins d'este gènero hi ha espècies arbòrees que fan bellotes: la carrasca, la surera i totes les espècies de roures.

Dins les espècies de Quercus arbustives el coscoll fa les bellotes més grosses que les carrasques i els roures.

Les bellotes de carrasques i roures que combinades es poden aprofitar durant tres o quatre mesos, s'han destinat des de l'antiguetat per a ser pasturades per ramats de porcs, ovelles i cabres que s'engreixen molt en elles inclús millor si estan corcades (la majoria ho estan).

En Espanya la devesa es manté en Extremadura i Andalusia.

Segons Estrabó els habitants d'Hispània feen un tipo de pa de bellota.

"Els montanyencs, durant dos terços de l'any, s'alimenten de bellotes de carrasca deixant-les secar, triturant-les i fabricant en elles un pa que es conserva un temps."


Referències[editar]