La Vila Julia (en italià, Vila Giulia) és una vila en Roma, Itàlia. Va ser construïda pel papa Juliol III entre els anys 1550 i 1555 en lo que era en eixe llavors els llímits de la ciutat. Hui en dia és una propietat pública i alberga el Museu Nacional Etrusc, una impressionant colecció d'art i artefactes etruscs. Del nom del seu comitente deriva el seu nom.

Frontera urbana.
Frontera de la Vila Julia.
El Ninfeo.
Vila Giulia: loggia verse il Ninfeo
Interior.

Història

Ubicació

La vila va ser construïda en una àrea de Roma coneguda com Vigna Vecchia, enclavada en les ales del mont Parioli, com una vila suburbana i lloc de repòs.

Dissenye

El papa Juliol III, un gran coneixedor de les arts, va assignar el disseny inicial de la construcció a Jacopo Vignola en 1551 fins a 1553. En tot cas, el ninfeo i atres estructures dels jardins varen ser dissenyats per Bartolomeo Ammannati, tot baix la supervisió de Giorgio Vasari. Miguel Ángel també va treballar ací. El papa Juliol va tindre un interés directe en el proyecte i va gastar grans cantitats de diners en aumentar la bellea de la vila, la que va aplegar a convertir-se en un dels eixemples més delicats de l'arquitectura manierista.

Només una chicoteta part de la propietat original ha sobrevixcut intacta, comprenent tres vinyes que s'estenen fins al Tíber. La vila, com era costum, tenia una entrada urbana i una atra rural, per lo que es trobava en el llindar entre estos dos móns, un concepte essencial en Roma. Una medalla falcada en 1553 mostra la vila completa, pero en un parell de cúpules que mai varen ser construïdes.

El front urbà de la construcció és una ombrosa frontera de dos pisos. En el seu centre té un rústic arc de triumfo ricament detallat i flanquejat per dos baïes simètriques. La frontera termina en cada vora en pilastres dòriques. La part d'arrere de la construcció té una logia en vista cap al primer dels tres patis. En la part atrassera el visitant a través de la casina i que du la cor del complex: un Ninfeo de dos pisos. Esta estructura de logias cobertes, decorada en estàtues de marbre, està construïda al voltant d'una font central. Esta font, Fontana dell'Acqua Vergine, va ser dissenyada i esculpida per Vasari i Ammannati.

El Cassino della Vigna, com era coneguda en eixe llavors, i els seus jardins, varen ser emplaçats en mig de vinyes.

Història posterior

Despuix de la mort de Juliol III, el seu successor, el papa Pablo IV, va confiscar totes les propietats que s'havien reunit; la vila va ser dividida i la construcció principal i part dels jardins es varen convertir en propietat de la Cámara apostólica. Va ser restaurada en 1769 gràcies a l'iniciativa del papa Clemente XIV, confiscada pel nou estat d'Itàlia en 1870 i entregada al Museu Nacional Etrusc a principis de el XX.