Anar al contingut

Vila Albani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Entrada a Vila Albani des de via Salaria.
Vila Albani en un gravat de Giuseppe Vasi.

La Vila Albani va ser construïda sobre la via Salaria en Roma pel cardinale Alessandro Albani, nebot del Clemente XI. L'arquitecte encarregat de les obres va ser Carlo Marchionni. L'edifici va constituir un dels centres de la cultura del món occidental de la seua época.

El complex comprenia un jardí a l'italiana, vàries fonts, i edificis secundaris, realisats alguns ensamblando diverses peces arquitectòniques rescatades d'excavacions antigues.

En la vila, la moradura va reunir la seua colecció d'antiguetats, optant per no seguir la típica disposició de l'época a l'hora d'exhibir les peces. Va dispondre les peces seguint un discurs emocional, accentuant el destí de la vila com un lloc de plaure per a un selecte grup de triats visitants.

En 1761 Anton Raphael Mengs va realisar la fresca del Parnaso, potser el més important manifest pictòric de l'incipient estil neoclàssic per al saló de la vila. El programa iconográfico va ser provablement dictat per Winckelmann, que era el bibliotecari de la moradura: Winckelmann es va ocupar també de catalogar les obres de la colecció del seu protector.

A causa de l'ingent cantitat de diners que va costar la construcció de la vila, (al voltant de 400.000 escuts), la moradura va agotar tots els seus recursos financers, per lo que es va vore obligat a vendre part de la seua colecció.

La vila va permanéixer en propietat de la família Albani fins a la primera mitat de el XIX, quan va passar a mans de l'última hereua de la família, Antonietta Litta Albani, que es va casar en el príncip Carlo Castelbarco. La propietat va quedar en mans dels Castelbarco fins a 1867, quan el príncip Cessara Pompeo Castelbarco la va cedir a la família Torlonia, que els seus descendents seguixen posseint el conjunt. La colecció de monedes i medalles antigues de la moradura Albani va passar a la Biblioteca Apostólica Vaticana, que ell havia presidit des de 1761. Els sarcòfecs, les columnes i les escultures es varen transferir a diversos llocs; no obstant, el famós bajorrelieve d'Antinoo es conserva encara en la vila.

La galeria d'art acull obres de Niccolò dona Foligno, Perugino, Gherardo delle Notti, van Dyck, Tintoretto, Ribera, Guercino, Giulio Romà, Borgognone, Luca Giordano, David i Luigi Vanvitelli.

La vila únicament és visitable per mig de cita prèvia i en grups de dèu persones com a màxim.