Torre Meret Oppenheim
La Torre Meret Oppenheim (en alemà: Meret Oppenheim Hochhaus) és un edifici de gran altura situat en Basilea, Suïssa. Construïda entre 2016 i 2019, la torre té 85 metros d'altura, en 25 pisos, i és, a data de 2025, el 27.º edifici més alt de Suïssa. L'edifici deu el seu nom a l'artiste germà-suïssa Meret Oppenheim, en l'honor del qual també es va batejar el carrer en la que es troba el rascacels.[1]
L'edifici conté oficines, vivendes i un restaurant. L'edifici alberga una base editorial de la Ràdio i Televisió Suïssa. Els arquitectes del rascacels Meret Oppenheim són l'estudi Herzog & de Meuron de Basilea. La plaça compresa entre la torre i l'entrada sur de l'estació de Basilea SBB a través de la passarela també es diu Meret-Oppenheim-Platz.
Despuix de finalisar les excavacions a principis de 2016, la primera pedra es va colocar el 24 de juny de 2016.[2] La cerimònia de coronació va tindre lloc el 19 d'abril de 2018.[3] Les obres varen finalisar a finals de 2018, l'esplanada va ser terminada per complet a principis de 2019 i l'edifici en sí està llest per a ser ocupat des de giner de 2019.[4]
En cas de temperatures baix zero i nevades, els panels de la frontera es tanquen automàticament per raons de seguritat per a que els trossos de gèl adherits no puguen caure i ferir a les persones.[5]
Recepció
Des de que es va recobrir la frontera del rascacels Meret Oppenheimer, l'oposició a l'edifici va créixer en la ciutat. Li l'ha criticat per ser "gris", "basta" i una "megaestructura monolítica marejant". En el Neue Zürcher Zeitung, la frontera grisa de l'edifici va ser descrita com a similar a la pell d'un elefant i es va incloure en una discussió sobre el "elefant en l'espai urbà".[6] L'Associació d'Arquitectura de Basilea va senyalar que les crítiques varen aplegar en un moment inoportuno, i no ans que començara la construcció, quan hagueren cabut recursos al proyecte, i este va superar tots els obstàculs administratius i llegals sense que se celebraren referends ni objeccions contra la seua construcció. L'argument de que l'edifici sembla un "ala d'alta seguritat" s'explica pel fet de que tots els panels mòvils de la frontera estaven tancats abans del moment de la seua ocupació. Una volta que l'edifici va estar habitat, estos es varen obrir. A pesar de les crítiques en sentit contrari, l'associació va criticar la "noble moderació" dels arquitectes.[7]
Referències
- ↑ «418 Meret Oppenheim Tower». herzogdemeuron. com. Herzog & de Meuron. Consultat el 2024-10-20.
- ↑ «Basel: Grundsteinlegung für Meret-Oppenheim-Hochhaus» (en de). immobilienbusiness. ch. Imobilien Business. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2019. Consultat el 2017-04-06.
- ↑ «Basel: Aufrichte für Meret Oppenheim Hochhaus» (en de). immobilienbusiness. ch. Imobilien Business. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2019. Consultat el 2019-01-22.
- ↑ «Basel, MOH Meret Oppenheim Hochhaus.» (en de). sbb-immobilien. ch. SBB Immobilien. Consultat el 2024-10-20.
- ↑ Roos. «Automatische Storen – SBB lässt Mieter im Dunkeln sitzen». srf. ch. Schweizer Ràdio und Fernsehen. Consultat el 2021-03-29.
- ↑ Sabine von Fischer. «Dones Meret-Oppenheim-Hochhaus: Ein kolossaler Elefant besetzt donen Basler Stadtraum» (en de). Neue Zürcher Zeitung. Consultat el 2024-10-20.
- ↑ «hässlich hoch hinaus» – Zur Polemik um dones Meret Oppenheim Hochhaus» (en de). architekturbasel. ch. Architektur Basel. Consultat el 2019-01-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre Meret Oppenheim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.