Tensió anular
La tensió anular és un terme en química orgànica que descriu la desestabilisació d'una molècula cíclica, com per eixemple un cicloalcano, degut a que té orientacions espacials desfavorables d'alta energia per als seus àtoms. Les molècules no cíclicas no exhibixen tensió anular, degut a que els seus àtoms terminals (extrems) no forcen un tipo particular d'orientació espacial.
La tensió anular resulta d'una combinació de tensió angular, tensió conformacional o tensió de Pitzer, i tensió transanular o tensió de van der Waals.
Història
La teoria de la tensió anular va ser desenrollada per primera volta pel químic alemà Adolf von Baeyer en 1890. Anteriorment, es creïa que solament existien tipos de tensió torsional i estérica; no obstant, la teoria de Baeyer es va basar en les interaccions entre abdós. La teoria de Baeyer partia de la suposició de que els anells en els composts cíclicos eren plans i en la geometria simple requerida per als àtoms en una estructura planar.
Casi al mateix temps, Hermann Sachse va postular que els anells no eren plans i que potencialment existien en atres conformació plegades o retortillades. Posteriorment, Ernst Mohr va combinar abdós teories per a explicar l'estabilitat dels anells de sis membres i la seua freqüència en la naturalea, aixina com els nivells d'energia d'atres estructures anular.[1]
Tensió angular en alcanos
En alcanos, el solapamiento òptim d'orbitales atòmics s'alcança a 109.5°. Els cicloalcanos més comunes tenen cinc o sis àtoms de carbono en el seu anell.[2] Adolf von Baeyer va rebre el Premi Nobel en 1905 pel descobriment de la teoria de la tensió de Baeyer, que era una explicació de les estabilitat relatives de molècules cíclicas.[2]
La tensió angular es produïx quan els ànguls d'enllaç es desvien dels ànguls d'enllaç ideals per a alcançar major nivell d'adheriment en una conformació química específica. La tensió angular afecta típicament a les molècules cíclicas, que carixen de la flexibilitat de les molècules acícliques o llineals.
La tensió angular desestabilisa una molècula, tal com es manifesta en una major reactivitat i una calor de combustió major. Major nivell d'adheriment resulta de la superposició efectiva dels orbitales atòmics en un enllaç químic. Una mida quantitativa de tensió angular és l'energia de deformació. La tensió angular i la tensió torsional es combinen per a crear la tensió en l'anell que afecta a les molècules cíclicas.[2]
Per a calcular la tensió angular, es calcula el calor de combustió de l'alcano llineal i del seu cicloalcano corresponent, i la diferència entre abdós dona la tensió anular en kJ/mol.
- CnH2n + 3/2 n O2 → n CO2 + n H2O - ΔHcombustió
Per a comparar les tensions anular de diferents cicloalcanos es normalisen les energies medint per unitat de grup metileno (CH2), dividint la calor molar de combustió en els cicloalcanos corresponents pel número d'esclavons o grups metileno.[2]
| Tamany d'anell | Energia de tensió (kcal/mol) | Tamany d'anell | Energia de tensió (kcal/mol) | |
|---|---|---|---|---|
| 3 | 27.5 | 10 | 12.4 | |
| 4 | 26.3 | 11 | 11.3 | |
| 5 | 6.2 | 12 | 4.1 | |
| 6 | 0.1 | 13 | 5.2 | |
| 7 | 6.2 | 14 | 1.9 | |
| 8 | 9.7 | 15 | 1.9 | |
| 9 | 12.6 | 16 | 2.0 |
Referències
- ↑ «strain theory | chemistry | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2022-11-03.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wade, L. G. "Structure and Sterochemistry of Alkanes." Organic Chemistry. 6th ed. Upper Saddle River, NJ: Pearson Prentice Hall, 2006. 103-122. Print.
- ↑ Anslyn, Eric V., and Dennis A. Dougherty. "Chapter 2: Strain and Stability." Modern Physical Organic Chemistry. Sausalito, CA: University Science, 2006. 100-09. Print. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tensión anular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.