Tenryū-ji

Tenryū-ji (天龍寺, Tenryū-ji^?), formalment conegut com Tenryū Shiseizen-ji (天龍資聖禅寺, Tenryū Shiseizen-ji^?), és un temple budiste de la secta zen rinzai en la localitat de Kyoto, capital de la prefectura homònima (Japó). Forma part dels cinc temples zen més importants de la seua ciutat i és el complex principal de l'escola rinzai. En 1994 va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.

Erro al crear miniatura:

Tenryū-ji

Història

Erro al crear miniatura:

En l'actualitat, l'estany del sigle XIV dona covil a carpes koi.

Abans de la fundació del Tenryū-ji, l'emperatriu Tachibana no Kachiko va fundar en el sigle IX el Danrin-ji, primer temple zen de Japó. El shōgun Ashikaga Takauji va manar a construir el temple en l'any 1339 sobre els terrenys de l'antiga vila de l'emperador Go-Daigo. Davant la falta de fondos, el dirigent va mamprendre un viage junt en Musō Soseki cap a China en dos grans barcos comercials per a recaptar capital. Despuix de conseguir el seu objectiu, el complex va ser consagrat finalment en 1345 i va ser declarat com el primer dels cinc grans temples zen de Kyoto.

Va sofrir huit incendis a lo llarc dels sigles, sent els més importants els de 1445 i 1468. Gràcies a l'ajuda financera de Toyotomi Hideyoshi el temple va posar ser reconstruït seguint les tècniques tradicionals. Els terrenys varen sofrir una atra crema en 1864, sinistre que va provocar que es pergueren la majoria de terres cultivables despuix de ser reconstruït despuix d'una expropiació del govern Meiji. No obstant, el jardí zen del sigle XIV dissenyat per Soseki va sobreviure. Les sales que es poden visitar en l'actualitat són reconstrucció del periodo Meiji.

Infraestructura

Una de les atraccions principals del temple és el jardí Sogenchi Teien. Va ser dissenyat fa més de 700 anys per Soseki i conserva el seu aspecte original. Es tracta del primer jardí que el govern japonés va nomenar com a lloc de rellevància històrica i escènica.

Erro al crear miniatura:

Pintura sobre portes corredizas de Wakasa Butsugai.

Davant de l'estany es troba el hojo un gran edifici que es subdivide en el daihojo —reservat per a cerimònies importants— i el kohojo —utilisat per a visitants de menor importància—. El daihojo alberga una gran pintura d'un dragó sobre un shōji, obra de Wakasa Butsugai. Un atre edifici destacat és el taho-donen, a on es troba una sala d'oració i un santuari dedicat a l'emperador Go-Daigo.