Anar al contingut

Temperatura sol-aire

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Temperatura Sol-aire (Tsol-aire) és una variable que s'utilisa per a calcular la càrrega de refrigeració d'un edifici i determinar el guany total de calor a través de les superfícies exteriors. És representada per la següent expressió:

qA=ho(To−Ts)
Símbol Nom Unitat
q Taxa de transferència de calor W
A Superfície de transferència de calor m2
ho Coeficient de transferència de calor per radiació (ona llarga) i convecció W/m2K
To Temperatura ambiente exterior °C
Ts Temperatura de la cara exterior °C

L'equació anterior solament té en conte les diferències de temperatura i fa cas omís de dos paràmetros importants, que és 1) fluix de radiació solar, i 2) l'intercanvi de infrarrojos del cel. El concepte de Tsol-aires'introduïxen aixina per a permetre que estos paràmetros que deuen incloure's dins d'un càlcul millorat. Llavors l'expressió seria:

Tsol−aire=To+(a⋅I−ΔQir)ho
Símbol Nom Unitat
a índex absortivitat de la radiació solar (l'absortancia solar de la superfície és l'invers de la reflectancia del material)
I Irradiancia solar global (ej. radiació solar total diària incident en una superfície) W/m2
ΔQir Radiació infrarroja adicional per la diferència entre la temperatura de l'aire exterior i la temperatura del cel aparent W/m2

ΔQir=Fr*hr*ΔTo−cielo

El producte Tsol−aire trobat es pot utilisar per a calcular la cantitat de transferència de calor per unitat d'àrea, com a continuació:


qA=ho(Tsol−aire−Ts)


Una equació equivalent i més útil per a la pèrdua de calor neta a través de tota la construcció és:

qA=Uc(Ti−Tsol−aire)
Símbol Nom Unitat
Uc Transmitancia tèrmica O, segons ISO 6946 W/m2K
Ti Temperatura interior °C
ΔTo−cielo Diferència entre la temperatura exterior de bulbo sec i la temperatura radiant mija del cel °C

Per expansió de l'equació per substitució Tsol−aire es deriva la següent equació de transferència de calor:

qA=Uc(Ti−To)−Ucho[a⋅I−Fr⋅hr⋅ΔTo−cielo]
Símbol Nom Unitat
Fr Factor de forma de l'element respecte de la volta celest, és dir, la porció de volta celest visible des de l'element
  • Fr = 1 per a una teulada horisontal no sombrejat (tota la volta celest irradia sobre l'element)
  • Fr = 0,5 per a un mur vertical no sombrejat (només mija volta celest irradia sobre l'element)
hr Coeficient de transferència de calor per radiació W/m2K
Nomograma que contrasta en quatre eixos les propietats de materials de construcció d'edificis davant l'incidència de la radiació solar. Servix per a la determinació de càrregues tèrmiques de locals o temperatures superficials en tancaments opacs.

L'equació anterior s'utilisa per a les fronteres opaques en,[1] i fa que el càlcul intermig de Tsol−aire innecessari. La ventaja principal d'este últim enfocament és que evita la necessitat d'un nodo de diferent temperatura a l'aire lliure per a cada frontera. D'esta manera, l'esquema de solució es manté simple, i les condicions de radiació solar i el cel de totes les fronteres es poden agregar i es distribuïx als nodos de la temperatura interna com a plusvalies o minusvalies.

Vore també

Referències

  1. ↑ ISO 13790, Energy performance of buildings — Calculation of energy use for space heating and cooling

Bibliografia

  1. Fundamentals volume of the ASHRAE Handbook, ASHRAE, Inc., Atlanta, GA, USA, 2005
  2. Heating and Cooling of Buildings, 2nd ed., Kreider, Curtiss, Rabl, McGraw-Hill, New York, USA, 2002