Tala (arbres)

Es diu tala o apeo a l'operació de tallar un arbre per la seua base i derribar-ho.

L'operació de tala dels arbres es fa de dos maneres a saber: arrancant de quall la planta en totes o la major part de les raïls o separant el talle de les taronges en eixides espacials que viagen en raïls. L'all a quall proporciona la ventaja d'obtindre troncs llarcs, d'aprofitar els tocones i d'utilisar les raïls. Es tracta d'una operació fàcil quan les raïls són horisontals i someras pero és difícil quan les raïls són verticals i profundes o el terreny és fort o dur, i és perjudicial en els terrenys pantanosas i en algunes pendents.

Hi ha màquines per a arrancar de quall els arbres, pero són costoses. El método més comú es reduïx a descobrir les raïls en l'azadón i tallar-les a certa distància del tronc per la part més prima; s'alça despuix ell cos de les raïls en palanca o una atra màquina i es derriba per mig d'una maroma o es deixa en peu fins que el vent o la gravetat els derribe.

El simple derribe es fa separant el tronc de les raïls amprant l'astral o la serra manual o elèctrica.

Tala en astral

Erro al crear miniatura:

Tala a despalme en Oregó, 1938

L'us de l'astral té la desventaja de que es pert molta fusta en asclons i que queda en el terreny el tocón. Hi ha una gran varietat d'astrals, pero totes elles solament poden dividir en dos grans grups:

• astrals d'hachero, destinades al apeo dels arbres de grans dimensions
• astrals de fabriquero, destinades al apeo dels arbolitos i arbusts.

Els corts que es fan en l'astral es diuen a peó i a despalme.

• A peó. Es practica per dos leñadores, fent corts en tota la circumferència del tronc.
• A despalme. El tall a despalme o en pico de flauta s'eixecuta per dos leñadores. Es fan dos corts oposts i un de profunt en el costat a que ha de caure l'arbre, en lo que s'assegura la caiguda en el punt que es desija.

Precaucions

Cal prendre algunes precaucions en el derribe dels arbres a fin de que es disminuïxca el número de danys.

1. Es cuida de que en la caiguda no danyen o trenquen als que estiguen al seu alcanç i deguen quedar en peu
2. Que els arbres no es maltracten ni es facen péntols en la caiguda
3. Que el tall es done per a tombar l'arbre siga lo més propenc possible al sol, per a evitar que la fusta restant no talada siga la mínima, i evitar pèrdues.

• 
  Tala d'un arbre en serra manual
• 
  Derribe d'un arbre
• 
  Tala en altura
• 
  Astrals de leñador

Vore també

• Llaurat artesanal: conformat d'un tronc per a obtindre un voltó de fusta
• Tala rasa, tala generalisada de varis arbres en un mateix sector forestal

Referències

(1855) Diccionari d'agricultura pràctica i economia rural: i V : 1853 (Imprenta d'Antonio Pérez Dubrull), Imprenta de Don Luis Garcia, pp. 503–.