Taiyō no nai Machi
El carrer sense sol () és una novela japonesa de Sunao Tokunaga.[1] Es va publicar per primera volta en forma serializada en la revista lliterària Senki entre juny i novembre de 1929[2] i va ser adaptada al cine en 1953 pel director Satsuo Yamamoto.[3]
Sinopsis
El llibre narra les vicissituts enfrontades pels folguistes d'una imprenta de Tòquio. L'història mostra les experiències de vida dels obrers en el Carrer sense Sol, un barri molt pobre a les vores d'un enrolle ple de fem. Mostra les lluites dels grups de folga organisats, la repressió que varen enfrontar els folguistes i dirigents, aixina com les estratègies dels empresaris per a trencar la folga.[4]
Antecedents
La novela es va inspirar en part en les experiències de Tokunaga quan va ser despedit del seu treball en una imprenta despuix de la seua participació en una folga laboral en 1926. Va començar a escriure la novela en 1928.[5]
Fusao Hayashi va presentar diferents relats sobre els orígens de l'obra en les seues memòries de 1955 i el propi Tokunaga en un ensaig de 1930.[6] No obstant, l'historiador lliterari Donald Keene dona més credibilitat al relat d'Hayashi, que es presenta a continuació.[6]
En la primavera de 1929, Tokunaga li va presentar un manuscrit primerenc a Hayashi, un conegut que estava encantat d'ajudar en la carrera d'escritor d'un autor verdaderament de classe treballadora. Hayashi estava preocupat per l'estil d'escritura de l'obra, que s'assemblava al d'una revista popular, pero Tokunaga va respondre en la preocupació de que els llectors proletaris serien incapaços d'entendre una obra escrita en un estil més lliterari. No obstant, Hayashi va sugerir a Tokunaga que reescriguera el llibre,[5] ademés li va prestar una còpia d'una traducció en japonés de la novela Ciment de l'escritor soviètic Fiódor Gladkov de 1925 i li va recomanar que seguira l'estil d'escritura de Gladkov.[7] Tokunaga va admetre a Hayashi uns dies despuix que havia llegit Ciment pero que no seria capaç d'imitar l'estil de Gladkov.[6] Hayashi es va oferir a reescriure l'introducció per a proporcionar-li a Tokunaga un model, i després va reescriure per complet les primeres dèu pàgines i va revisar en profunditat el restant. En acabant de que Tokunaga li va presentar el treball complet a Hayashi, este lo va recomanar als editors de la revista lliterària Senki.[6]
Referències
- ↑ Keene, 1998, p. 614.
- ↑ Ōtsuka, 1994.
- ↑ «デジタル大辞泉プラス「太陽のない街」の解説». kotobank. Consultat el 11 d'octubre de 2021.
- ↑ Tokunaga, Sunao (2025). El carrer sense sol (PDFPDF), Espanya: Mnemosyne. ISBN 9791399044928.
- ↑ 5,0 5,1 Keene, 1998, p. 612.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Keene, 1998, p. 613.
- ↑ Keene, 1998, pp. 612–613.
Bibliografia
- Keene, Donald (1998). A History of Japanese Literature, Vol. 3: Dawn to the West – Japanese Literature of the Modern Era (Fiction), paperback edició (en en), Nova York, NY: Columbia University Press. ISBN 978-0-231-11435-6.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taiyō no nai Machi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.