Túnel de base del Brennero

Túnel de base del Brennero (en italià Galleria vaig donar base del Brennero i en alemà Brennerbasistunnel) és un túnel ferroviari proyectat a través del Pas del Brennero en els Alps i que conectarà la ciutat austríaca d'Innsbruck en la localitat italiana de Fortezza.

Túnel de base del Brennero

Tindrà una llongitut de 64 km, lo que ho convertirà en el segon túnel ferroviari més llarc del món una volta conclós, superat solament pel túnel de base Sant Gotardo. En 2030 passarà a ser el tercer túnel ferroviari més llarc del món precedit del Túnel de base Euroalpino Lió Turin en primera posició (57,5 km) i en segon lloc el túnel de base de Sant Gotardo (57,1 km).

El proyecte preveu dos túnels separats que contindran una via cada u.

El començ de les obres va ser en 2006 i la seua conclusió es va estimar per a 2028.

Generalitats

La ruta a través del pas del Brennero és una de les més importants per a travessar els Alps i forma part del corredor transeuropeo Berlín-Munich-Verona-Roma-Palermo.

El trànsit a través d'esta ruta ha aumentat de manera exponencial generant un “coll de botella”. A raïl d'eixa situació a fins de la década de 1980 l'Unió Europea va desenrollar un programa per a la construcció de Rets Transeuropeas que inclou a esta ruta. Per esta causa i, de manera similar a lo ocorregut en el Pas de Sant Gotardo, es va decidir la construcció d'un túnel ferroviari de base.

Actualment, per la gran pendent del traçat ferroviari existent, els trens de mercaderies tenen llimitada la velocitat a 50 km/h i el pes màxim a 1600 tn, devent usar dos o tres locomotores. Una volta completat el nou túnel els trens de mercaderies podran travessar el pas en pesos de fins a 3000 tn i sense la necessitat de tracció adicional. Aixina mateix els trens de passagers podran circular fins a 250 km/h reduint sensiblement els temps de viage dels recorreguts transalpins.

Construcció

La responsable de la construcció és l'empresa Galleria vaig donar Base del Brennero – Brenner Basistunnel BBT SE constituïda en parts iguals per socis italians i austríacs.

Es va decidir construir un sistema de túnels en dos tubos principals de via única conectats a intervals regulars per túnels de servici. Aixina mateix el proyecte tindrà tres ‘‘Llocs Multifunción’’ que dividiran el túnel en quatre trayectes parcials.