Sombreado del parla
El sombrejat del parla és una tècnica experimental en el qual els participants repetixen immediatament el mensage despuix d'escoltar-ho (usualment a través d'audífons). El temps de reacció entre escoltar una paraula i pronunciar-la pot ser tan curt com 254 ms o fins a 150 ms. Açò és solament la duració del retart d'una sílaba del parla. Mentres que a una persona solament se li demana repetir paraules, ells també automàticament processen la seua sintaxis i semàntica. Les paraules repetides durant la pràctica de sombrear imiten el llenguage de les paraules escoltades més que les mateixes paraules llegides en veu alta per eixe subjecte. La tècnica és també utilisada en aprenentage de llenguage.
Image funcional troba que sombrejat de no paraules ocorre a través de la corrent dorsal que unix les representacions auditives i motores del parla a través d'una via que comença en la corfa temporal superior, va a la corfa parietal inferior i després a la corfa frontal inferior posterior (àrea de Broca).[1]
El sombrejat del parla va ser primer utilisat com una tècnica d'investigació pel Grup Leningrad liderat per Ludmilla A. Chistovich a finals de 1950. Ha segut utilisat en investigació cap a percepció del parla i tartamudeo.[2]
Aplicacions experimentals
La tècnica del sombrejat del parla és utilisada en proves d'escolta dicótica. La primera persona en aplicar esta tècnica va ser E. Colin Cherry en 1953. Durant les proves d'escolta dicótica, els subjectes són presentats en dos diferents mensages, un en el seu oït dret i un en el seu esquerre. A sovint es pregunta als participants que s'enfoquen en solament un dels diferents mensages i açò és a on la tècnica del sombrejat del parla s'utilisa. S'instruïx als participants per a que guarden el mensage atés, repetint en veu alta en un retart d'uns segons entre escoltar una paraula i repetir-la. La tècnica del sombrejat del parla és significante per a estos experiments perque assegura que els subjectes estan atenent al desijat mensage. Atres varis estímuls són despuix presentats a l'atre oït, i els subjectes són despuix consultats que poden recordar de l'atre mensage.
Notes
- ↑ (2004).«Dorsal and ventral streams: A framework for understanding aspects of the functional anatomy of language».Cognition.92(1–2)
- 67–99.doi:10.1016/j.cognition.2003.10.011.
- ↑ (1989).«Shadowed and simple reaction claves in stutterers and nonstutterers».The Journal of the Acoustical Society of America.86(4)
- 1277–1284.doi:10.1121/1.398742.
Bibliografia
- (2002).«Close shadowing natural versus synthetic speech».International Journal of Speech Technology.6(1)
- 11–19.doi:10.1023/A:1021091720511.
- (1953).«Some Experiments on the Recognition of Speech, with One and with Two Ears».The Journal of the Acoustical Society of America.25(5)
- 975–979.doi:10.1121/1.1907229.
- (1980).«The temporal structure of spoken language understanding».Cognition.8(1)
- 1–71.doi:10.1016/0010-0277(80)90015-3.
- (1959).«Attention in dichotic listening: Affective cues and the influence of instructions».Quarterly Journal of Experimental Psychology.11(1)
- 56–60.doi:10.1080/17470215908416289.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sombreado del habla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.