Sillenita
La sillenita o silenita és un mineral òxit de fòrmula molecular Bi12SiO20. Descobert en 1943 per Clifford Frondel,[1] deu el seu nom al químic suec Lars Gunnar Sillén (1916-1960), qui va treballar extensament en composts de bismut i oxigen.[2]
Propietats
La sillenita té color vert, vert parduzco, vert grisàceu o verda oliva. És un mineral entre transparent i translúcido, de lluentor adamantino. És molt bla, en durea entre 1 i 2 en l'escala de Mohs i posseïx una densitat de 9,16 g/cm³. Cristaliza en el sistema cúbic, classe tetartoidal. El seu contingut en bismut és entorn al 96 - 97%, mentres que el silici a penes supon un 1%.[3][4]
Morfologia i formació
La sillenita forma cristals hexaédricos de fins a 5 mm. No obstant, pot presentar aspecte terroso en textura comparable a la de l'argila sense que siguen apreciables afinitats cristalines; també apareix com a cristals indistinguibles que formen grans masses.[3]
Sobre el seu génesis, la sillenita és un mineral secundari format per oxidació de minerals que continguen bismut. Ha segut identificat també en filons hidrotermals de skarns. Pot presentar-se associat, ademés del metal natiu, a shattuckita, ajoíta i duhamelita.[4]
Referències
- ↑ Frondel, Clifford(1943).«The mineralogy of the oxides and carbonates of bismuth».American Mineralogist.28(9-10): 521-535.Consultat el 25 de febrer de 2018.
- ↑ Sillénite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 Sillenite Mineral Data (Webmineral)
- ↑ 4,0 4,1 Sillénite (Handbook of Mineralogy)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sillenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.