Shams-ol-Emareh
Shams-ol-Emareh és un dels edificis històrics de Teheran i un vestigi de la dinastia Qajar. És un dels edificis més prominents en el costat este del Palau de Golestan. Va ser construït al voltant de 1830. És notable per la seua altura, decoració i disseny.[1]
Shams-ol-Emareh medix 35 metros d'altura en cinc pisos. Era l'edifici més alt de Teheran quan es va construir, i el primer edifici en metal en la seua estructura. Tots els pilars en els pisos superiors són de ferro fos. Shams-ol-Emareh era el símbol de Teheran abans de la construcció del Sar donar Baghe Melli.[2]
Història
Abans de la seua visita a Europa, Naser al-Din Shah Qajar, el quart rei de la dinastia Qajar, estava pensant en construir una mansió en la seua capital per a competir en el palau de Ālī Qāpū d'Isfahán. Un edifici alt en el que poguera vore des de dalt tot Teheran. L'edifici Shams-ol-Emareh es va iniciar en 1865 i es va terminar en dos anys. Naser al-Din Shah va dur als seus invitats a la part més elevada d'este edifici per a ensenyar-los la capital. El dissenyador de l'edifici va ser Moayer al Mamalek i l'arquitecte va ser Ali Mohammed Kashi. L'estil d'este edifici és una combinació de l'arquitectura tradicional iraní i occidental.[1]
La porta dels Ministres
Els ministres qajar solien tindre les seues reunions de gabinet en este edifici. Els membres del gabinet entrabar i eixien per una porta en particular, de modo que es va quedar en el nom de porta dels ministres. El coche del primer ministre, en els seus sèt guàrdies, sempre es detenia front a esta porta. Esta és l'única porta que conserva la seua frontera d'estil Qajar.[3]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shams-ol-Emareh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.