Servidor de terminals

Un servidor de terminals és un equip utilisat per a conectar múltiples dispositius d'entrada-eixida, possiblement telecontrolados, a una unitat central de procés.

Història

Històricament, un servidor de terminals era un dispositiu que unia als dispositius serial RS-232, tals com a terminals verdes de la pantalla “VT” o impressores serial, i transportava el tràfic de senyes via el telnet de el TCP/IP, el SSH o l'atre protocol venedor-específic (és dir el LAT).

Originalment, els primers servidors terminals eren dispositius que proporcionaven una conexió entre un terminal mut supòsit de la “pantalla verda” i un ordenador hoste via una conexió d'Ethernet. Estos terminals també varen ser referits com 80x24 lloc que varen incloure 24 llínees de text exhibides fins a 80 columnes a través. DECserver 100 (1985), 200 (1986) i 300 de Digital Equipment Corporation (1991) són eixemples primerencs d'esta tecnologia. (Una versió anterior d'este producte, coneguda com el servidor de terminals de DECSA era realment un test-bed o un prova-de-concepte per a usar el protocol local propietari del transport de l'àrea (LAT) en rets comercials de la producció.) En l'introducció dels components de memòria de centelleig barats, un DECserver més últim 700 (1991) i 900 de Digital (1995) va compartir no més en les seues unitats anteriors la necessitat de descarregar el seu software d'un “amfitrió de la càrrega” (generalment una Digital VAX o alfa) que usava el protocol propietari de el MOP de Digital. De fet, estos productes els últims del servidor de terminals ara també varen incloure una memòria de centelleig molt més gran i el respal total per a la peça del telnet de el TCP/ip Protocol Suite.

Moltes atres companyies varen incorporar el mercat del servidor de terminals en els servidors terminals carregats en el software totalment compatible en el LAT i el telnet. Alguns fabricants també varen indicar específicament que havien emulat el sistema de comando de Digital per a la gerència del servidor de terminals. Ademés de conservar la capacitat dels servidors terminals més vells d'obtindre el seu còdic run-clave d'un amfitrió de la càrrega, podien més nugar en correja de memòria de centelleig a bordo o d'un disc bla sostingut en una impulsió en el servidor de terminals. Alguns servidors terminals de Xyplex podien actuar com a amfitrió de la càrrega per a un a; un portaria a terme el còdic en una targeta de centelleig de PCMCIA i ho serviria a un atre.

Començant en els mid-1990s, varis fabricants tals com a robòtica dels EE. UU. varen produir els “servidors terminals del mòdem”. En lloc de tindre ports RS-232, estos incorporarien directament un mòdem anàlec. Estos dispositius eren d'us general pels Internet Service Provider permetre terminal de marcat manual del consumidor. Les versions modernes interconectan a un ISDN PRI en lloc de tindre ports anàlecs del mòdem.

En el 2006 els servidors terminals serial varen ser d'us freqüent per a la conexió als ports de la consola dels servidors de l'Unix. Açò llavors permet que els administradors de sistema conecten en els servidors sobre la ret. Açò és important per a recomençar el sistema i per a l'hardware que elimina errors, a on el sistema operatiu no operara correctament.

Us modern

El terme “servidor de terminals” pot significar últimament un servidor de l'accés de ret o un sistema operatiu del servidor que proporcione un interfaç gràfic d'usuari (GUI) de Windows o un tauler de l'escritori de Linux als terminals de l'usuari que no tenen esta capacitat ells mateixos. Alternativament, el tauler de l'escritori es proporciona a una computadora alluntada per a permetre teleworking. Atres eixemples de l'entrega d'escritori alluntada en la finalitat de l'accés alluntat inclouen RDP de Microsoft i X11 de la comunitat de el UNIX.

Referit a l'arquitectura client-servidor com thin-client (equips i dispositius de baixa capacitat de processament i memòria). Els protocols que el client i el servidor utilisen per a comunicar-se entre sí són protocols d'escritori alluntat, Citrix ICA, Systancia-AppliDis, GoGlobal i tecnologia de NX.

La conexió en el servidor de terminals es realisa d'una forma ràpida, ya que en un ambient del servidor de terminals, només qué s'exhibix realment en la pantalla necessita ser enviat a través de l'Internet/WAN, i comandos de la rata i del teclat estan les úniques coses que necessiten ser enviades de nou al servidor. Normalment, el maneig de finestres es realisa en el client, que només transmet les modificacions de pantalla, de manera que s'optimise el temps de refresc i per lo tant la velocitat d'accés a les senyes.

ya que tot el procés i almagasenament ocorre en el servidor, els requisits per als dispositius del client són mínims. Els dispositius del client poden ser qualsevol cosa d'un client fi (computadora de ret) a un ordenador personal de configuració completa (client gros). La velocitat i l'energia de la computadora del client importen molt poc lloc que no treballa molt en el procés.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Servidor de terminales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.