Crotalus triseriatus

La serp de cascabel transvolcánica (Crotalus triseriatus) és una serp venenosa que habita en Mèxic. Es reconeixen dos subespecies.^[1] El mascle adult comunament alcança fins a 68 cm i les femelles són una miqueta més menudes.^[2] L'espècie C. triseriatus es troba en Mèxic a lo llarc de l'eix Volcànic Travesser. en la vora sur de l'Altiplà mexicà incloent els estats de Jalisco, Mèxic, Michoacán, Morelos, Nayarit, Pobla, Tlaxcala i Veracruz. La localitat tipo donada per Wagler en 1830 és Mèxic. Una restricció a "Alvarez, Sant Luis Potosí, Mèxic" es va propondre per Ferrer de S.M. i Taylor (1950).^[3]

Hàbitat

Crotalus triseriatus habita en boscs de pi-encino bosc de coníferes, i pasturages. En Volcà Orizaba, s'ha trobat fins als 4572 metros d'altitut. És més comú en 2,700 a 3,350 metros d'elevació.^[2]

Estat de conservació

L'espècie C. triseriatus Està classificat en l'estatus de Menys Preocupació en la llista roja de la IUCN (v3.1, 2001). Açò es deu a la seua àmplia distribució lo que fa pensar que existix una població gran. La tendència de població era estable quàn es va evaluar en 2007.

Alimentació

Els assuts inclouen granotes, rosegadors (Neotomodon alstoni), fardachos, uns atres mamífers menuts, chapulines, i salamandres.^[2]

Verí

Els síntomes de la mossegada de C. triseriatus inclouen: dolor intens, unflament, desmais, i transpiració freda.^[2]

Subespecies

C. t. armstrongi Campbell, 1979. Mèxic: Jalisco i Nayarit

C. t. triseriatus (Wagler, 1830). Mèxic: Michoacán, Morelos, Mèxic, Pobla, Tlaxcala i Veracruz

Etimologia

El nom nomene subespecífico armstrongi és en honor del herpetólogo Barry L. Armstrong.^[4]

Taxonomia

En el passat relativament recent, dos subespecie adicionals es varen descriure:^[2]

C. t. anahuacus Plantilla:Small, actualment considerat com a sinònim de C. t. triseriatus
C. t. quadrangularis Plantilla:Small & Plantilla:Small, 1978 - actualment considerat com a sinònim de C. aquilus

Referències

↑ Crotalus triseriatus en l'ITIS.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Campbell JA, Lamar WW (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Ithaca and London: Comstock Publishing Associates. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
↑ McDiarmid RW, Campbell JA, Touré TA (1999). Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, District of Columbia: Herpetologists' League. 511 pp.
↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Crotalus triseriatus armstrongi, p. 11).

Sunny, A., Monroy-Vilchis, O., Zarco-González, M. M., Mendoza-Martínez, G. D., & Martínez-Gómez, D. (2015). Genetic diversity and genetic structure of an endemic Mexican Dusky Rattlesnake (Crotalus triseriatus) in a highly modified agricultural landscape: implications for conservation. Genetica, 143(6), 705-716.

Sunny, A., Monroy-Vilchis, O., & Zarco-González, M. M. (2018). Genetic diversity and structure of Crotalus triseriatus, a rattlesnake of central Mexico. Journal of genetics, 97(5), 1119-1130.

Sunny, A., Gandarilla-Aizpuro, F. J., Monroy-Vilchis, O., & Zarco-Gonzalez, M. M. (2019). Potential distribution and habitat connectivity of Crotalus triseriatus in Central Mexico. Herpetozoa, 32, 139.

Bibliografia

Wagler J (1830). Natürliches Sistema der AMPHIBIEN, mit vorangehender Classificació der SÄUGTHIERE und VÖGEL. Ein Beitrag zur vergleichenden Zoologie. München, Stuttgart i Tübingen: J.G. Cotta. vaig vore + 354 pp. + Un plat. (Uropsophus triseriatus, espècie nova, p. 176). (En alemà i llatí).

Enllaços externs

Plantilla:NRDB species
Este artícul conté una traducció derivada de «Crotalus triseriatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[ITIS-1] Crotalus triseriatus en l'ITIS.

[C&L04-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Campbell JA, Lamar WW (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. Ithaca and London: Comstock Publishing Associates. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.

[McD99-3] McDiarmid RW, Campbell JA, Touré TA (1999). Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, District of Columbia: Herpetologists' League. 511 pp.

[4] Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Crotalus triseriatus armstrongi, p. 11).

[1]

[2]

[3]

[4]