Sensibilitat i especificitat

Archiu:Sensibilidad y especificidad.svg

Sensibilitat i Especificidad

Donat un estimador per a una variable estadística discreta binaria es definixen dos valors associats importants: Sensibilitat i especificidad. Per eixemple, donat un test estimador que classifica la població en persones sanes i malaltes, tindrem:

• La sensibilitat nos indica la capacitat del nostre estimador per a donar com a casos positius (Fig.→ círcul gran) els casos realment malalts (Fig.→ punt); proporció de malalts correctament identificats. És dir, la sensibilitat caracterisa la capacitat de la prova per a detectar la malaltia en subjectes malalts.
• La especificidad nos indica la capacitat del nostre estimador per a donar com a casos negatius (Fig.→ rectàngul gran) els casos realment sans (Fig.→ llaure); proporció de sans correctament identificats. És dir, la especificidad caracterisa la capacitat de la prova per a detectar l'absència de la malaltia en subjectes sans.

Els térmens "verdader positiu", "verdader negatiu", "fals positiu" i "fals negatiu" es referixen al resultat d'un test i si este és correcte o no. Per eixemple, si la condició és una malaltia, "verdader positiu" significa que una persona malalta ha segut diagnosticada com a malalta, "fals positiu" significa que una persona sana ha segut diagnosticada com a malalta, "verdader negatiu" implica que una persona sana ha segut diagnosticada com a sana, i "fals negatiu" significa que una persona malalta ha segut diagnosticada com a sana. D'esta manera, si un test té una sensibilitat del 98% i una especificidad del 92% vol dir que la seua taxa de falsos negatius és d'un 2% i la de falsos positius és d'un 8%.

Definició

Sensibilitat → Ejm. “Detecta realment els casos positius“

La sensibilitat d'una prova representa la provabilitat de que un subjecte malalt tinga un resultat positiu en la prova. La sensibilitat es definix com:

___MATH_0___

A on VP, serien els verdaders positius; i FN, els falsos negatius.

Especificidad → Ejm. “Detecta realment els casos negatius“

La especificidad d'una prova representa la provabilitat de que un subjecte sà tinga un resultat negatiu en la prova. La especificidad es definix com:

___MATH_1___

A on VN, serien els verdaders negatius; i FP, els falsos positius.

La sensibilitat és la fracció de verdaders positius (FVP) i la especificidad la fracció de verdaders negatius (FVN).

No obstant, cada prova tindrà major o menys percentage tant en especificidad (SP o I%) com en sensibilitat (SE o S%) depenent del seu punt de cort. Lo ideal seria que no es solapasen i en fer un test solament obtinguérem verdaders positius i verdaders negatius pero no és aixina. Per això, és important conéixer la especificidad i la sensibilitat de cada estimador que utilisem.

Punt de cort

Vore també: Curva ROC

Donat un estimador d'una variable en un paràmetro ajustable, es pot parlar de les seues curves de sensibilitat i especificidad o curves ROC (de l'anglés, receiver operating). En elles es representa la sensibilitat de la tècnica diagnòstica front el valor que s'obté en restar-li la especificidad a l'unitat (1-especificidad). L'àrea baix la curva obtinguda oscila entre un valor de 0,5 (no discrimina entre un positiu i un fals positiu) i 1 (test diagnòstic perfecte). Sabent açò, es pot jugar en els valors d'especificidad i sensibilitat fins a ajustar la nostra tècnica diagnòstica a lo desijat.

En diagnòstic clínic, quan el valor d'especificidad supera el 80%, es considera bona.

Per regla general, s'elegix una prova molt específica quan preferixes obtindre falsos negatius en lloc de falsos positius, per eixemple, per a assegurar de que un pacient té realment una malaltia. Per eixemple, una prova per a detectar una malaltia que implique una operació, és imprescindible assegurar-se de que el pacient està malalt i necessita l'operació, per a no operar a un pacient sà. Atres casos en els que s'usa una prova molt específica són: en tractar-se d'una malaltia greu i pràcticament incurable, quan és important des del punt de vista sanitari i sicològic saber que no es patix la malaltia, quan un resultat positiu fals supon un trauma econòmic i sicològic per al subjecte... En estes situacions s'utilisa una prova en un valor predictiu positiu alt, que aumenta de valor conforme la prevalença de la malaltia és major.

En canvi, s'elegix una prova molt sensible quan es preferix obtindre falsos positius en lloc de falsos negatius, és dir, vols que el número de malalts sense detectar siga mínim. Per eixemple, en una epidèmia és important usar una prova molt sensible, ya que és necessari aïllar als malalts i per a això tots deuen ser detectats. S'usa en casos en que la malaltia és greu pero curable, existint tractament per a ella. En estos casos s'usen proves en valor predictiu negatiu alt, el valor del qual aumenta conforme disminuïx la prevalença de la malaltia.