Saxión

El saxión és una partícula elemental hipotètica predita per algunes teories de la física de partícules conegudes com a teories supersimétricas. El saxión σ seria la s-partícula o supercompañera bosónica del axino ã. Els saxiones com els axiones i axinos no tindrien massa segons la teoria de supersimetría exacta, pero adquiririen massa en la teoria de supersimetría trencada, sent la seua massa comparable a la del gravitino.

Prediccions teòriques

La teoria de Peccei-Quinn és el millor intent d'explicació del fenomen observat conegut com el problema CP fort, introduint una hipotètica partícula escalar real cridada axión (a), la qual aniria acompanyada, segons els models supersimétricos, d'un supercompañero fermiónico cridat axino ( ã), i d'un supercompañero escalar bosónico, el saxión (σ). Estes tres partícules es trobarien agrupades en un supercampo quiral i formarien un multiplete quiral.

Els dos models de axiones més representatius són el model de Kim-Shifman-Vainshtein-Zakharov (KSVZ), també conegut com el model hadrónico de axiones, i el model de Dine-Fischler-Srednicki-Zhinitsky (DFSZ).

Implicacions cosmológicas

Encara que els saxiones, com el restant de spartículas, no han segut detectats, és molt interessant l'estudi del comportament cosmológico dels camps de saxiones/axiones. Si el número de saxiones haguera segut gran en les etapes primerenques de l'evolució de l'univers, d'este fet es derivarien restriccions sobre la taxa d'expansió durant l'etapa d'inflació.

Al final de l'inflació còsmica, el saxión comença a oscilar en gran amplitut inicial. Aixina, el saxión finalment domina l'Univers i la seua desintegració posterior produïx gran cantitat d'entropía, lo que diluïx els gravitinos i axinos produïts durant la fase de recalfada.