Sèu de la OTAN
La sèu de la OTAN és el centre polític i administratiu de l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort. Es troba en Haren, una secció (antiga comuna) de la ciutat de Brusseles en Bèlgica. És la sèu permanent del Consell de l'Atlàntic Nort i alberga delegacions nacionals dels països membres, aixina com oficines d'enllaç o missions diplomàtiques dels països socis. També alberga un Secretariat i un Estat Major internacionals.[1]
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Història
editarPrimeres sèus en Londres i París
editarQuan es va fundar en 1949, la sèu de l'organisació es trobava inicialment en Londres, en el número 13 de Belgrave Square. Pero el 15 de setembre de 1950, en una reunió del Consell de l'Atlàntic Nort en Nova York, es va decidir establir la sèu en París, degut principalment a la seua ubicació central i excelents mijos de comunicació. Aixina, l'Aliança Atlàntica va ocupar inicialment un local provisional en el Palau de Chaillot, a l'espera de la construcció d'un edifici definitiu en un terreny de la porte Dauphine donado per França en abril de 1954,[2] sobre el que es construiria el «Palau de la OTAN» entre 1955 i 1957 segons els plans de l'arquitecte Jacques Carlu.[3][4] L'organisació es va traslladar allí en 1959 i va permanéixer fins a 1966, quan França va deixar el mando integrat.
El primer edifici en Brusseles (1967-2017)
editarEn decembre de 1966, la OTAN va decidir ubicar la seua nova sèu en el territori de la ciutat de Brusseles. Proyectat en el replanell de Heysel, va ser construït «temporalment» en l'antiga comuna de Haren (fusionada com Laeken en la ciutat de Brusseles) en el suburbi nort-oriental de Brusseles, en el bulevar Leopoldo III.[1]
Despuix d'una licitació internacional, el Consell de l'Atlàntic Nort va confiar la construcció d'esta nova sèu, en març de 1967, a dos empreses conjuntes belga-germà-neerlandeses. El treball va començar immediatament i es va completar vintinou semanes despuix. El lloc va ser inaugurat el 16 d'octubre de 1967.[5]
El nou edifici en Brusseles (inaugurat el 25 de maig de 2017)
editar
En 1999, en el Cim de Washington, els caps d'Estat i de Govern de l'Aliança varen decidir substituir l'edifici per una sèu adaptada a les seues necessitats. Es va decidir llavors construir una nova sèu situada just enfront de l'antiga, en l'emplaçament de les antigues terminals aérees de l'aeròdrom de Haren.[6]
_headquarters_is_the_Agora,_which_connects_all_the_various_wings_and_delegations_in_a_central_gathering_area_-_IMG_2324.jpg)
La construcció va començar en octubre de 2010 i l'edifici es va inaugurar el 25 de maig de 2017 en el Cim de la OTAN de 2017.[7] L'edifici té 32 metros d'altura i una superfície de més de 250 000 metros quadrats en 49 hectàrees de terreny.[8]
Per a portar-ho a terme, va ser necessari destruir l'antic quarter general de l'aviació belga, el districte Rei Alberto I, instalat al voltant de l'última terminal aérea de Brusseles, que estava situada en la vora de l'antic aeròdrom de Haren.
El cost total de la construcció va ser de 1100 millons d'euros, pero es va reduir en uns cent millons, principalment gràcies a l'adjudicació de les obres estructurals a un preu inferior al previst pel consorci belga-neerlandés BAM Alliance. Segons els dissenyadors, l'apariència de la nova sèu simbolisa "varis dits entrellaçats" com "una representació tridimensional d'un orgue complex de presa de decisions".[9][10]
En 2018, aproximadament quatre mil persones treballaven a temps complet en la sèu de la OTAN. Al voltant de dos mil d'elles eren membres de delegacions nacionals i personal de respal de representants militars nacionals davant la OTAN. També hi ha aproximadament trescents membres de missions de països socis de la OTAN. Uns mil són membres civils de l'Estat Major Internacional o d'organismes de la OTAN ubicats en la Sèu i uns cinccents són membres de l'Estat Major Internacional, que també inclou a civils. L'edifici acull al voltant de sis mil reunions a l'any.[1]
Transport i accés
editar
El bulevar Leopoldo III és una important autovia que unix el centre de Brusseles en el seu aeroport, que es troba a poc més d'un quilómetro del lloc.
L'accés pot realisar-se a través de les llínees d'autobús de la STIB 12, 21, 65 i De Lijn. També durant el dia, abans de les 20:00, a través de la llínea de tramvia 62.
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Li siège de l'OTAN» (en fr).
- ↑ «OTAN - avril 1952 - avril 1957» (en fr).
- ↑ «Vaig facultar de Gestion de Paris-Dauphine» (en fr).
- ↑ «Timbre de 50 francs commémorant li dixième anniversaire de l'OTAN et l'inauguration du Palais de l'OTAN» (en fr).
- ↑ «Li siège de l'OTAN fête ses trente ans en Belgique».Revue de l'OTAN.Vol. 45(5)
- 34-35.
- ↑ «Nouveau siège de l'OTAN» (en fr).
- ↑ «Li nouveau siège de l'OTAN» (en fr).
- ↑ «Li nouveau bâtiment de l'OTAN sort de terre» (en fr).
- ↑ «Is This What NATO's Headquarters Looks Like?» (en en). Snopes. Consultat el 2025-07-07.
- ↑ «NATO Headquarters» (en en). NATO. Consultat el 2025-07-07.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sede de la OTAN» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.