Ryōan-ji
Ryōan-ji (龍安寺 o 竜安寺? El temple del dragó tranquil i pacífic) és un temple zen situat en Kyoto, Japó. Pertany a l'escola Myoshinji dels Rinzai, branca del budisme zen. El jardí de Ryōan-ji és considerat un dels millors eixemples de karesansui (jardí sec) més famosos del món,[1] un tipo de jardí japonés zen que generalment alberga distintes roques en mig d'una extensió de cudols plans rastrilladas en patrons llineals que faciliten la meditació. Forma part del conjunt de Monuments històrics de l'antiga Kyoto (ciutats de Kyoto, Uji i Otsu) declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en l'any 1994.

Història
En el sigle XI esta zona pertanyia al clan Fujiwara. El primer temple, el Daiju-in, i el seu encara existent gran estany varen ser construïts en eixe sigle per Fujiwara Saneyoshi. En 1450, Hosokawa Katsumoto, un atre poderós senyor de la guerra, va adquirir la propietat a on s'ubicava el temple. Ací va construir la seua residència i va fundar el temple zen, Ryōan-ji. Durant la Guerra de Ōnin entre els clans, el temple va ser destruït. Hosokawa Katsumoto va morir en 1473, i en 1488 el seu fill, Hosokawa Masamoto, ho va reconstruir.[1]
El temple va servir com a mausoleu a diversos emperadors. Les seues tombes estan agrupades juntes en lo que actualment es coneix com les Sèt tombes imperials en el temple. El lloc d'enterrament d'estos emperadors (Uda, Kazan, Ichijō, Go-Suzaku, Go-Reizei, Go-Sanjō i Horikawa) hauria segut molt humil despuix de la seua mort en comparació al seu estat actual, frut d'una restauració del sigle XIX ordenada pel emperador Meiji.[1]
Existix certa controvèrsia sobre quí va construir els jardins i quàn. La majoria de fonts ho daten de la segona mitat del sigle XV.[2] Segons algunes fonts, va ser construït per Hosokawa Katsumoto, el creador del primer temple de Ryōan-ji, entre 1450 i 1473. Atres fonts diuen que va ser construït pel seu fill, Hosokawa Masamoto, entorn a 1488.[3] Alguns relaten que va ser realisat pel célebre pintor i monge Sōami (f. 1525),[3] encara que atres autors discrepen.[4] Atres teories apunten a la primera mitat del sigle XVI o inclús més vesprada, en el periodo Edo, entre 1618 i 1680.[3] També hi ha discrepància sobre els constructors, si varen ser monges o jardiners professionals, cridats kawaramono, o una combinació d'abdós. Una pedra del jardí mostra el nom de dos kawaramono: Hirokojirō i Kotarō.[4] La primera descripció del jardí data de 1680-1682 i ho descriu com una composició de nou grans pedres que representen crío de tigre creuant l'aigua. El jardí actualment alberga quinze pedres, per lo que seria diferent a l'original.[5]
Un gran incendi va destruir els edificis en 1779 i les enrunes varen ser llançades al jardí. L'especialiste en jardins Akisato Rito (f. 1830) rehízo el jardí completament sobre les enrunes a finals del sigle XVIII i va publicar una fotografia del jardí en el seu Célebres jardins i vistes de Kyoto en 1799, mostrant el jardí tal i com s'observa hui. Una gran pedra va ser parcialment enterrada en els noms dels kawaramono descrits anteriorment.[5]
Jardí zen
El jardí és un rectàngul de 248 metros quadrats, 25 x 10 metros. En total hi ha 15 pedres dispostes en cinc grans grups: un grup de cinc, dos grups de tres i dos grups de dos pedres. Les pedres estan rodejades de grava blanca, que es rastrilla cada dia pels monges. L'única vegetació és el verdet, que s'utilisa com a base d'alguns grups de pedres per a donar unitat.[6]
El jardí està compost per a ser vist des de la galeria del saló Hojo, la residència de l'abat del monasteri. Les pedres estan dispostes per a que no puguen vore's totes el mateix temps des de la galeria.[6]
El mur darrere del jardí és un element important del mateix, està fet d'argila, que s'ha pres uns tons marrons i taronges en el pas del temps. En 1977 es va restaurar la techumbre del mur en corfa d'arbre per a recuperar la seua apariència original.[4] Quan el jardí va ser reconstruït en 1799, la seua altura va créixer i s'observaven les montanyes per darrere del mur. Esta vista està actualment oculta darrere dels arbres.[7]
Significat del jardí
Com qualsevol atra obra d'art, el jardí del temple està obert a interpretacions sobre el seu significat. Existixen numeroses teories tant dins com fòra de Japó que han intentat explicar el seu significat, des d'illes en una riera, un tigre creuant un riu,[8] cims de montanyes; fins a teories sobre el secret de la geometria o les regles de l'equilibri dels números. L'historiador Gunter Nitschke va escriure: El jardí de Ryōan-ji no simbolisa res, o millor dit, no simbolisa, ni té el valor de reproduir una bellea natural que un puga trobar en el món real o místic. Ho considere una composició abstracta d'objectes naturals en l'espai, una composició la funció de la qual és incitar a la meditació.[9]
Una atra interpretació diu que jardí busca el buit, representat a través de la nostra incapacitat d'observar el tot. L'última pedra està casi fora del jardí, i això també nos dona una sensació d'infinit.
Anàlisis científic del jardí
En un artícul publicat per la revista científica Nature en 2002, Gert van Tonder i Michael Lyons varen analisar el jardí generant un model d'anàlisis de forma en el processament visual primerenc. Usant este model, varen mostrar que l'espai buit del jardí està estructurat implícitament i està alineat en l'arquitectura del temple. Segons els investigadors, l'eix de simetria crucial passa prop del centre del temple principal, des d'a on es preferix la vista al jardí. En essència, observar la disposició de les pedres des d'este punt evoca una forma natural (un arbre en ramificacions dicotòmiques, la llongitut mija de les quals de branca disminuïx monòtonament des del tronc fins al nivell terciario) en relleu.[10]
Per lo tant, el resultat és que varen trobar el patró d'un arbre amagat dins de l'estructura del jardí. Diuen que per això és tan plaenter presenciar el jardí, el nostre subconscient capta el patró de l'arbre sense que ho notem. El mateix equip d'investigació va provar movent algunes pedres de forma aleatòria i varen vore que en seguida es perdia l'harmonia de la configuració inicial. Per això creuen que la construcció del jardí està molt ben pensada i no és un acte de la casualitat[10]
Sigles despuix de la seua creació, les influències dels elements secs en Ryōan-ji continuen reflectint-se i reexaminándose en el disseny de jardins, per eixemple, en el jardí japonés del Museu d'Art de Wolfsburgo (Alemània).[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nitschke, Li Jardin japonais, pg. 88–89.
- ↑ Michel Baridon, Els Jardins, Nitschke, Li Jardin Japonais, and Eliseeff. Jardins Japonais
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Nitschke, Li Jardin Japonais, pg. 89.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Young and Young, The Art of the Japanese Garden, pp. 108–109.
- ↑ 5,0 5,1 Kuitert, Themes, Scenes, and Taste, in the History of Japanese Garden Art, pp. 114–124 and 293–295.
- ↑ 6,0 6,1 Nitschke, Li Jardin Japonais, pg. 90.
- ↑ Kuitert, Themes, Scenes, and Taste, in the History of Japanese Garden Art, pp. 122, 124.
- ↑ Goto, Seiko (2015-10-16). Japanese Gardens: Symbolism and Design (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-41164-2. Consultat el 2025-09-23.
- ↑ Nitschke, "Li jardin Japonais", pg. 92.
- ↑ 10,0 10,1 Van Tonder, Gert J.; Michael J. Lyons; Yoshimichi Ejima (September 23, 2002). "Perception psychology: Visual structure of a Japanese Zen garden". Nature. 419 (6905): 359–360.
- ↑ «Kunstmuseum-Wolfsburg» (en en). www.kunstmuseum-wolfsburg.de. Archivat des de l'original, el 2011-07-18. Consultat el 2025-09-23.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ryōan-ji» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.