Ribera Baixa del Genil

L'Associació o Mancomunidad de Municipis Ribera Baixa del Genil es constituïx el 20 d'octubre de 1995 com una entitat sense ànim de lucre, a l'ampar de la Llei 19/1997, d'1 d'abril i Decret 873/73, de 22 d'abril, reguladors del dret d'Associació sindical. El seu àmbit territorial és comarcal, engloba als municipis d'Huétor Tájar, Villanueva Mesía, Moraleda de Zafayona i Salar, tots ells comprenen la Mancomunidad Ribera Baixa del Genil. Actualment l'Associació conta en al voltant de 200 associats de diferents sectors, per tant està classificada com una associació multisectorial. En el proyecte d'implantació de servicis de comerç electrònic i noves tecnologies, participaran entorn a 70 empreses.

Municipis

Municipi	Població	Superfície	Densitat
Huétor Tájar	9.468	40	236,67
Moraleda de Zafayona	3.093	48	64,44
Salar	2.803	86	32,59
Villanueva Mesía	2.174	11	197,64

Activitats

L'activitat que desenrolla l'Associació és l'activitat pròpia de les organisacions empresarials destacant entre els seus fins i activitats les següents:

• La representació, defensa i promoció dels interessos econòmics, socials, professionals i culturals dels seus afiliats.
• Representar als membres que els soliciten, sobre la seua empresa o comerços respectius, davant les diverses entitats, tant públiques com a privades, sempre que dita representació no origine perjuí algun per a l'Associació o el restant de membres de la mateixa.
• Representar, en el seu cas, els vots de l'Associació davant les Associacions, Federacions o Organismes similars de caràcter autonòmic, nacional o internacional als que esta poguera adherir-se.
• L'administració dels seus propis recursos i la seua aplicació als fins i activitats que desenrolle sempre en gran diligència i sempre en benefici dels seus socis.
• La colaboració en distintes Administracions, es colabora estretament en els Ajuntaments de la Mancomunidad per a la millora dels servicis públics, en benefici del comerciant i empresari, i del consumidor final.
• Fomentar la solidaritat i unitat de tots els associats, impulsant la creació de polítiques comercials i empresarials comunes, aixina com l'establiment de quants servicis tècnics i professionals d'assessorament i informació es consideren beneficiosos per als seus associats.
• Assessorament integral al chicotet comerç i a les pimes: assessorament en temes llegals, fiscals, contables i de calitat. A través de l'unitat de creació d'empreses s'oferix l'informació necessària per a la creació d'una empresa i s'estudia la seua viabilitat econòmica, tècnica i financera.
• Assessorament i tramitació en matèria d'ajudes i subvencions.
• Comunicació i difusió d'informació econòmica i empresarial per mig de l'edició periòdica d'un bolletí informatiu per a tots els associats, en el qual s'informa de les últimes notícies de caràcter comercial i empresarial, sobre normativa vigent i subvencions.
• Acorts i convenis en diferents entitats públiques i privades, que suponguen ventages per al teixit empresarial.
• Relacions Institucionals: numeroses reunions sectorials i en les diferents Administracions, per a tractar la problemàtica de cada sector, gestionant i resolent les queixes i dubtes que s'hagen plantejat.
• Participació de l'Associació, en el Gabinet Tècnic, del Consorci per al Desenroll Rural del Ponent Granadí, que gestiona fondos europeus per al desenroll rural i empresarial de la zona en la que s'ubica l'Associació.

Característiques de la Mancomunidad

Des del punt de vista productiu, l'àmbit funcional en el que nos enclavamos, es classifica dins del grup de regions en fase de desenroll econòmic i en potencialitats endógenas de desenroll.

A grans llínees, els elements de diferenciació podrien ser els següents:

1. Evolució demogràfica positiva des de 1900 fins als nostres dies. cal destacar que en els últims 5 anys s'ha produït un creiximent més accentuat de la població immigrant, principalment de països suramericans.
2. Tensions i conflictes vinculats en increment dels usos urbans sobre el mig rural pel creiximent físic de les ciutats, a l'expansió dispersa del sol industrial i a l'aparició de processos de segona residència.
3. Pese a la diversificació de la base productiva, l'activitat agrària seguix sent la principal activitat econòmica. Una atra circumstància és l'existència d'excedents de mà d'obra agrària no obstant, són de destacar l'existència de potencialitats endógena de desenroll lo que està permetent certa diversificació productiva i de canvis en les estructures agràries tradicionals.
4. Ubicació d'espais industrials, s'ha implantat en Huétor Tájar el polígon industrial de la Catalana, ubicat junt a la A-92, en Villanueva Mesía, està el polígon industrial Els Plans i en Moraleda està prevista la construcció d'un atre polígon industrial. Estos espais industrials facilitaran l'expansió de les empreses locals i l'ubicació d'empreses d'atres zones.
5. Les bones comunicacions s'han convertit en un element dinamizador de l'economia de primera magnitut i en estos municipis és un factor que influïx de forma molt positiva.

Llimitacions de la Mancomunidad

Els principals estrangulamientos que llimiten el desenroll econòmic en la Mancomunidad són els següents:

1. Escàs nivell formatiu de la població desocupada.
2. L'agricultura és la base del sistema econòmic i en ella es pot constatar l'excessiva dependència del monocultiu de l'espárrago, açò du en si que existixca un greu risc de decliu econòmic en la comarca si es produïra una baixada en la rendabilitat d'este producte per caigudes de preus o saturació del terreny cultivable. Per a evitar este problema s'han buscat atres alternatives al monocultiu de l'espárrago com és el cultiu de la carchofa, la tomata, i atres productes hortícoles.
3. Escassea de professionals que es dediquen a la comercialisació dels productes de la terra. Hi ha una marcada desunió entre les cooperatives de la zona, lo que llimita l'eixida dels productes cap a l'exterior.
4. Escassea d'inversions en el sector agrícola.
5. Escassa formació empresarial tant dels quadros mijos de les cooperatives com dels empresaris individuals.
6. En indústria el estrangulamiento ho veem en la falta d'iniciativa empresarial tant pública com a privada, falta d'instruments que potencien el teixit industrial, i programes de captació de noves empreses. Aixina com la diversificació d'indústries agroalimentàries de transformació.
7. Un atre estrangulamiento bàsic en l'economia i en la societat local és l'engranage desenrollat entre l'economia sumergida, el treball temporal i el subsidi, creant un círcul que garantisa un mínim de renda familiar anual, i que a la seua volta obstaculisa que es plantegen iniciatives tant personals com agrupades.
8. En el sector servicis el estrangulamiento en el comerç ve dau per la desunió dels chicotets comerciants que els impedix fer front als grans supermercats.
9. Escassea d'iniciatives que perseguixquen l'investigació en matèria agrícola que faça possible l'aument de la rendabilitat de les explotacions agrícoles i l'introducció de nous cultius.
10. Escassea d'iniciatives tendents a aprofitar els recursos turístics fonamentalment existents en el municipi de Salar per la bellea de la seua Serra i en Moraleda de Zafayona que conta en coves que podrien aprofitar-se per a turisme rural.