Reserva Científica Ébano Verde
La Reserva Científica Ébano Verde és un àrea protegida de protecció estricta situada en el massiç oriental de la Cordillera Central de la República Dominicana, entre Jarabacoa, Constanza, Bonao i La Vega.[1] Va ser creada pel Decret núm. 417-89 del 26 d'octubre de 1989 i la seua categoria va quedar ratificada per la Llei General de Mig ambient 64-00 i la Llei Sectorial d'Àrees Protegides 202-04.[2] El polígon protegit comprén 29.6–29.9 km² (≈2,993 ha), despuix d'ampliacions respecte del traçat original (≈23.1 km²). És un dels núcleus de bosc nuvolat millor conservats del país i peça important per a l'abastiment hídric del Cibao.
Se li considera ademés un referent de gestió co-manejada. La fundació privada Progressio participa des dels anys noranta en el maneig i investigació, i ha adquirit franges confrontants que varen ser cedides a l'Estat per a enfortir la conectivitat ecològica.[3] La reserva alberga una diversitat notable de plantes vasculars i una avifauna en numerosos endemismes, lo que l'ha dut a ser reconeguda com a Àrea Important per a la Conservació de les Aus (IBA DO012).[4]
Història
La protecció llegal de l'àrea es va formalisar el 26 d'octubre de 1989 per mig del Decret 417-89 que va declarar Reserva Científica de Ébano Verda un conjunt de lomas de l'alvertent nort-oriental de la Cordillera Central, decisió posteriorment reafirmada pel marc jurídic ambiental aprovat a partir de 2000 en la Llei 64-00 i sectorial de 2004 (Llei 202-04).
Més alvance es va desenrollar el model d'administració en participació de Fundació Progressio, orientat a investigació, educació ambiental i control d'usos, incloent l'habilitació del Centre d'Educació i Investigació Fernando Domínguez en el sector del Arroyazo.[5]
Despuix del huracà David en 1979 i la tormenta Federico del mateix any, varen sorgir propostes per a aprofitar fusta morta de Magnolia pallescens (ébano verda). Un relat partidari atribuïx al president Joaquín Balaguer l'autorisació en 1992 d'extracció de fusta morta baix supervisió estatal i en repartiment de beneficis entre Laboratoris Dr. Collado i l'Estat.[6] També referix la creació d'una comissió de control. Per tractar-se d'una versió no oficial i de font partidària, se cita ací de manera atributiva.[7]
També es va ajustar l'ordenament del sistema d'àrees protegides per mig del Decret 233-96, que va harmonisar categories UICN i va crear/va precisar llímits en vàries unitats de el SINAP.[8] La reserva de Ébano Verda va mantindre la seua categoria de Reserva Científica (protecció estricta), ratificació arreplegada després per la Llei 202-04 i normes complementàries.[9]
Geografia
Serres
La reserva s'assenta en l'alvertent nort-oriental de la Cordillera Central. Les seues elevació principals inclouen loma Casabito, La Sal, La Col i L'Oroneta, en cotes que oscilen entre 900 m i 1,565 m s. n. m.. Este gradient altitudinal sosté boscs molt humits de montanya i nuvolats.[10]
Rius i rieres
És un nodo hídric que alimenta conques estratègiques.[11] En el seu interior naixen o es formen les rieres La Sal, Bonico i El Arroyazo, que aboquen cap als rius Jimenoa, Camú i Jatubey, entre uns atres de menor tamany. El propi portal de la reserva destaca naiximent del Camú, Jatubey, La Palma, El Arroyazo, Masipedro, La Sal i Jayaco.[10][12]
Senderes
L'accés públic és llimitat i regulat. Destaca la Sendera Banye de Núvols, un recorregut de cresta en l'entorn de Casabito en miradors cap a la Vall de la Vega Real i, inclús, Baïa de Samaná en dies rebujats. L'àrea visitable es concentra al voltant del Arroyazo, a on s'ubica el centre de visitants i eixides de caminades de baixa a moderada dificultat.[13]
Clima
Correspon a la zona de vida Bosc Molt Humit Montano Baix, en boira terrera freqüent, alta humitat i temperatures fresques de montanya; este règim favorix comunitats de bosc nuvolat en elevada endemia.[10]
Vore també
Referències
- ↑ «seu-conservació/3144952 Reserva Ébano Vert: de la tala ilegal a l'orgull per la seua conservació» (en es). Diari Lliure (2025-06-11). Consultat el 2025-11-08.
- ↑ Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals. «Reserva Científica Ébano Verda». Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «Reserva Científica Ébano Verda» (en en-us). Eco-Hispaniola (2020-06-16). Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «Sobre Nosatres» (en en-us). Reserva Científica Ébano Vert. Consultat el 2025-11-08.
- ↑ Diari, Listin (2023-11-23). «Fundació Progressio: 40 anys apostant a la conservació» (en es). listindiari.com. Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «Balaguer i el ébano vert» (en es-do) (2016-11-21). Consultat el 2025-11-08.
- ↑ Comunicació, Secretaria (2016-11-21). «Balaguer i el ébano vert» (en es). Partit Reformiste Social Cristià | PRSC. Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «NUMERO: 233 - 96». Consultat el 2025-11-08.
- ↑ República Dominicana, Etc(1996).«Decrete No. 233-96».Consultat el 2025-11-08.(en espanyol)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Varis. «Àrees Importants per a la Conservació de les Aus en la República Dominicana». Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «Flora i Fauna» (en en-us). Reserva Científica Ébano Vert. Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «Conques Hidrogràfiques» (en es-do). Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals. Consultat el 2025-11-08.
- ↑ «Reserva Científica Ébano Verda». Consultat el 2025-11-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reserva Científica Ébano Verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.