La Reserva Científica Ébano Verde és un àrea protegida de protecció estricta situada en el massiç oriental de la Cordillera Central de la República Dominicana, entre Jarabacoa, Constanza, Bonao i La Vega.[1] Va ser creada pel Decret núm. 417-89 del 26 d'octubre de 1989 i la seua categoria va quedar ratificada per la Llei General de Mig ambient 64-00 i la Llei Sectorial d'Àrees Protegides 202-04.[2] El polígon protegit comprén 29.6–29.9 km² (≈2,993 ha), despuix d'ampliacions respecte del traçat original (≈23.1 km²). És un dels núcleus de bosc nuvolat millor conservats del país i peça important per a l'abastiment hídric del Cibao.

Se li considera ademés un referent de gestió co-manejada. La fundació privada Progressio participa des dels anys noranta en el maneig i investigació, i ha adquirit franges confrontants que varen ser cedides a l'Estat per a enfortir la conectivitat ecològica.[3] La reserva alberga una diversitat notable de plantes vasculars i una avifauna en numerosos endemismes, lo que l'ha dut a ser reconeguda com a Àrea Important per a la Conservació de les Aus (IBA DO012).[4]

Història

La protecció llegal de l'àrea es va formalisar el 26 d'octubre de 1989 per mig del Decret 417-89 que va declarar Reserva Científica de Ébano Verda un conjunt de lomas de l'alvertent nort-oriental de la Cordillera Central, decisió posteriorment reafirmada pel marc jurídic ambiental aprovat a partir de 2000 en la Llei 64-00 i sectorial de 2004 (Llei 202-04).

Més alvance es va desenrollar el model d'administració en participació de Fundació Progressio, orientat a investigació, educació ambiental i control d'usos, incloent l'habilitació del Centre d'Educació i Investigació Fernando Domínguez en el sector del Arroyazo.[5]

Despuix del huracà David en 1979 i la tormenta Federico del mateix any, varen sorgir propostes per a aprofitar fusta morta de Magnolia pallescens (ébano verda). Un relat partidari atribuïx al president Joaquín Balaguer l'autorisació en 1992 d'extracció de fusta morta baix supervisió estatal i en repartiment de beneficis entre Laboratoris Dr. Collado i l'Estat.[6] També referix la creació d'una comissió de control. Per tractar-se d'una versió no oficial i de font partidària, se cita ací de manera atributiva.[7]


També es va ajustar l'ordenament del sistema d'àrees protegides per mig del Decret 233-96, que va harmonisar categories UICN i va crear/va precisar llímits en vàries unitats de el SINAP.[8] La reserva de Ébano Verda va mantindre la seua categoria de Reserva Científica (protecció estricta), ratificació arreplegada després per la Llei 202-04 i normes complementàries.[9]

Geografia

Serres

La reserva s'assenta en l'alvertent nort-oriental de la Cordillera Central. Les seues elevació principals inclouen loma Casabito, La Sal, La Col i L'Oroneta, en cotes que oscilen entre 900 m i 1,565 m s. n. m.. Este gradient altitudinal sosté boscs molt humits de montanya i nuvolats.[10]

Rius i rieres

És un nodo hídric que alimenta conques estratègiques.[11] En el seu interior naixen o es formen les rieres La Sal, Bonico i El Arroyazo, que aboquen cap als rius Jimenoa, Camú i Jatubey, entre uns atres de menor tamany. El propi portal de la reserva destaca naiximent del Camú, Jatubey, La Palma, El Arroyazo, Masipedro, La Sal i Jayaco.[10][12]

Senderes

L'accés públic és llimitat i regulat. Destaca la Sendera Banye de Núvols, un recorregut de cresta en l'entorn de Casabito en miradors cap a la Vall de la Vega Real i, inclús, Baïa de Samaná en dies rebujats. L'àrea visitable es concentra al voltant del Arroyazo, a on s'ubica el centre de visitants i eixides de caminades de baixa a moderada dificultat.[13]

Clima

Correspon a la zona de vida Bosc Molt Humit Montano Baix, en boira terrera freqüent, alta humitat i temperatures fresques de montanya; este règim favorix comunitats de bosc nuvolat en elevada endemia.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ «seu-conservació/3144952 Reserva Ébano Vert: de la tala ilegal a l'orgull per la seua conservació» (en es). Diari Lliure (2025-06-11). Consultat el 2025-11-08.
  2. ↑ Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals. «Reserva Científica Ébano Verda». Consultat el 2025-11-08.
  3. ↑ «Reserva Científica Ébano Verda» (en en-us). Eco-Hispaniola (2020-06-16). Consultat el 2025-11-08.
  4. ↑ «Sobre Nosatres» (en en-us). Reserva Científica Ébano Vert. Consultat el 2025-11-08.
  5. ↑ Diari, Listin (2023-11-23). «Fundació Progressio: 40 anys apostant a la conservació» (en es). listindiari.com. Consultat el 2025-11-08.
  6. ↑ «Balaguer i el ébano vert» (en es-do) (2016-11-21). Consultat el 2025-11-08.
  7. ↑ Comunicació, Secretaria (2016-11-21). «Balaguer i el ébano vert» (en es). Partit Reformiste Social Cristià | PRSC. Consultat el 2025-11-08.
  8. ↑ «NUMERO: 233 - 96». Consultat el 2025-11-08.
  9. ↑ República Dominicana, Etc(1996).«Decrete No. 233-96».Consultat el 2025-11-08.(en espanyol)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Varis. «Àrees Importants per a la Conservació de les Aus en la República Dominicana». Consultat el 2025-11-08.
  11. ↑ «Flora i Fauna» (en en-us). Reserva Científica Ébano Vert. Consultat el 2025-11-08.
  12. ↑ «Conques Hidrogràfiques» (en es-do). Ministeri de Mig ambient i Recursos Naturals. Consultat el 2025-11-08.
  13. ↑ «Reserva Científica Ébano Verda». Consultat el 2025-11-08.