Regiment de llegües

El regiment de llegües era un método de càlcul nàutic de la distància navegada, desenrollat en l'àmbit de la navegació astronòmica ibèrica. Iniciat durant el sigle XV en la primera referència coneguda, la de Ferrer de Blanes per a traçar el Meridiano de Tordesillas i perfeccionat en 1585 per Rodrigo Çamorano. La navegació per latitut va passar a ser, en el nom de Regiment de llegües, la més adequada per als càlculs en la navegació oceànica, fins al punt que als pilots que la practicaven se'ls va cridar pilots d'altures.

Definició gràfica del sen i el coseno del rumbo usats per Ferrer de Blanes

Història

Per lo que es té coneiximent, el método de la regla de marteloio, documentat en el Atles d'Andrea Bianco (1436), va ser reemplaçat, a finals del s.XV, pel método de triànguls rectànguls, documentat per primera volta en la carta de Jaime Ferrer de Blanes a la Moradura Mendoza adjunta dins del llibre "Sentències catòliques del diví poeta Dant".

El método propost per Ferrer de Blanes (conegut per lapidario de Burgos i Colón), canviant les llínees de derrota traçades per rumbo i estima, pel punt de esquadría calculat aplicant identitats pitagórico, basat en dos senyes: rumbo magnètic i la diferència de latitut entre dos punts, La navegació per latitut, calculades per mig de l'altura del sol o la polar, es va adaptar millor a les característiques de la navegació oceànica ibèrica.

Triàngul rectàngul de Ferrer de Blanes

El método dels triànguls rectànguls, conegut i dominat per Colón, segons afirma Jaume Ferrer de Blanes (en Castella, lapidario de Burgos), en documentar-ho per primera volta en la carta enviada a la Moradura Mendoza en 1493, va substituir al sistema, també d'orige mediterràneu, regla de marteloio, documentat en el Atles d'Andrea Bianco (1436), simplement canviant en el seu sistema, les llínees de derrota traçades per rumbo i estima, pel punt de esquadría calculat a partir del Incr. de latitut i del rumbo respecte a l'est. Segons Abraham Zacuth (1490) i més vesprada Rodrigo Çamorano (1585), este método, batejat com a Punt de escuadría o Regiment de llegües, va aumentar infinitament la precisió de l'estima clàssica, ya que el basar-se en mides astronòmiques és independent de les corrents i de l'abatimiento. La carta trobada adjunta dins del llibre de poemes dedicats a Dante Alighieri "Sentències catòliques del diví poeta Dant", va permetre conservar amagat durant anys, dins d'un llibre de teologia, el secret del càlcul astronòmic de la "distància navegada" (hipotenusa) i "del increment de llongitut" (cateto adjacent a l'àngul del rumbo respecte a l'est) a partir de l'increment de latitut (cateto opost al rumbo).

En la carta a la moradura Mendoza de 1493, Ferrer de Blanes diu molt clarament

1. No es pot calcular la distància recorreguda navegat en un rumbo paralel a l'equinoccial, per lo tant, implica que els navehgntes oceànics, entre ells Colón, per a saber la distància navegada tenien que usar rumbos oblicuos a l'equinoccial
2. Al final de la carta afig.. Si teniu algun dubte [sobre este sistema] pregunteu-li a l'Almirant que sap molt més que yo, lo que implica de Colón coneixia perfectament el método de càlcul per triànguls rectànguls.

Explica tres formes per a trobar el "Meridiano d'Alejandro VI"..

Una d'elles diu: La nau que partirà de les illes del Cap Vert (Fogo), per buscar el dit terme, és menester que dexe el paralello o llínea occidental a mà esquierda, i que prenga el seu camí per la quarta de ponent, la buelta del maestral, i que navegue tanto per la dita quarta fasta que el polus mundi se li eleve XVIII graus i un terç, i, llavors, la dita nau serà just en la llínea susodicha, que passa, de pol a pol, pel fi de les CCCLXX llegües.

Fòrmula aplicada per a calcular la diferència de llongitut entre Cap verda i la desembocadura de l'Amazones segons el triàngul rectàngul de Ferrer de Blanes:

$\text{increm. longitud}=\sqrt{1-(\text{increm. latitud}{)}^2}$

Vore també

• Regla de marteloio
• Navegació astronòmica
• Astrolabio
• Abraham Zacuto