Recint fortificado de Torralba de la Pinada

El recint fortificado de Torralba de la Pinada es compon d'una construcció militar defensiva de sillería que rodeja la vila,i va tindre un torreón que es desmochó per a alçar en el XVII la torre de l'iglésia. El recint està inclós en la Llista roja de patrimoni en perill que realisa l'associació Hispania Nostra.

Torralba de la Pinada es troba en un altozano rodejat de montanyes. És una població fortificada de forma circular, al voltant de l'antiga torre. L'orige d'este poble va ser la seua torre romana defensiva, que s'elevava en la part més alta del montícul a on s'assenta el municipi. Actualment el carrer en que estava alçava rep el nom de la Torre. Queda encara la plaça o reducte en que es trobava, que es pot apreciar perfectament i inclús la porta d'entrada al reducte. A finals del XVII es va desmontar la torre peça a peça i en els sellars es va construir la nova iglésia parroquial en la part més plana del poble.

Toponímia

En el seu orige puix Torralba va ser un lloc defensiu fortificado en la seua torre romana. Es pot afirmar filológicamente que era romana, ademés pel material utilisat, els sellars. El nom Torralba procedix del llatí turris,-is més la raïl alba que significava ‘colónia fortificada, castell’, utilisada pels romans, sense ser llatina sino d'orige preindoeuropeu i mediterràneu, que no té res a vore en el llatí albus,-a,-um ‘blanc’. Corrobora esta tesis la troballa de monedes romanes i ceràmica, aixina com les dos bases tardà romanes o visigóticas que es troben reutilisades en l'ermita de Santa Bàrbara, i la columnilla que varen destruir en eixe mateix lloc.

Planografía

També el pla del poble fa pensar en el seu orige romà en els carrers rodejant l'antiga torre.

Castramentación

El amurallamiento del poble és migeval. Es poden apreciar prou restants arquitectònics (sigles IX i XIII), confosos en les cases, llevat algun tram en aspilleras. Torralba va pertànyer al rei more Zeyt Abuzeyt. Està confirmat i consta en el testament del fill d'este rei. Aixina com Fonts d'Ayódar i Ayódar eren totalment musulmanes, en Torralba vivien cristians vells. Ho corroborava un document del XV escrit en llatí, sobre un pleit referent a la Font del Riu entre els cristians vells de Torralba i els moriscos de Fonts. Ademés, Fonts i Ayódar varen ser repoblades despuix de l'expulsió dels moriscos, com es demostra en les seues Cartes Pobles, i Torralba, no. Els llinages en els censos del XVIII són de cristians vells, tal com Gimeno.