L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Règim de comerç de drets d'emissió de Nova Zelanda

El Règim de Comerç de Drets d'Emissió de Nova Zelanda (NZ ETS, per les seues sigles en anglés) és un règim nacional de comerç de drets d'emissió para tots els gasos d'efecte hivernàcul, de cobertura parcial i sense top, que inclou preus mínims, compensació forestal, assignació gratuïta i subasta d'unitats d'emissió.

Preus unitaris dels drets d'emissió de Nova Zelanda

El RCDE de Nova Zelanda es legisló per primera volta en setembre de 2008 en la Llei de resposta al canvi climàtic de 2008, baix el Quint Govern laborista de Nova Zelanda i posteriorment modificada en novembre de 2009[1] i en novembre de 2012 pel Quint Govern Nacional de Nova Zelanda.

El RCDE de Nova Zelanda va estar fins a 2015 molt vinculat als mercats internacionals de carbono, ya que permetia l'importació illimitada de la majoria de les unitats d'emissió del Protocol de Kyoto. Existix una unitat d'emissió nacional, la "unitat neozelandesa" (NZU), que es va emetre inicialment per mig d'assignació gratuïta als emissors fins que varen començar les subastes d'unitats en 2020.[2] La NZU equival a 1 tonellada de diòxit de carbono. L'assignació gratuïta d'unitats varia segons els sectors. El sector de la peixca comercial (que no participa de l'acort) va rebre una única assignació gratuïta d'unitats sobre una base històrica.[3] Els propietaris de boscs anteriors a 1990 varen rebre una assignació gratuïta fixa d'unitats.[4] L'assignació gratuïta a l'indústria intensiva en emissions,[5][6] es proporciona en funció de l'intensitat de la producció. Per a este sector, no existix un llímit establit sobre el número d'unitats que poden assignar-se.[7][8] El número d'unitats

assignades als emissors elegibles es basa en les emissions miges per unitat de producció dins d'una "activitat" definida.[9] Bertram i Terry (2010, p 16) afirmen que, ya que el RCDE no "llimita" les emissions, no es tracta d'un règim de comerç de drets d'emissió tal i com s'entén en la lliteratura econòmica. [10]

Algunes parts interessades han criticat el Règim de Comerç de Drets d'Emissió de Nova Zelanda per les seues generoses assignació gratuïtes d'unitats d'emissió i la falta d'una senyal de preu del carbono (el Comissari Parlamentari de Mig ambient),[11] i per ser ineficaç per a reduir les emissions (Greenpeace Aotearoa Nova Zelanda). [12]

El RCDE de Nova Zelanda ha segut revisat i modificat en numeroses ocasions: primer en novembre de 2009[1] i despuix a finals de 2011 i fins a 2012 per un grup d'experts independents.[13] Una revisió del Govern de 2016 va concloure que el RCCDE de Nova Zelanda solament havia provocat reduccions mínimes de les emissions netes. 

En 2020 es varen introduir normes per als presuposts d'emissions i les subastes d'unitats dins dels preus màxims.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hon Nick Smith. «Balanced new law important step on climate change», New Zealand Government.
  2. ↑ «New Zealand Units (NZUs)». Climate change information New Zealand. Ministeri de Mig ambient, Govern de NZ (www. climatechange.govt.nz). «A curt determini, és poc provable que el Govern embena unitats d'emissió perque les unitats de Kyoto assignades a Nova Zelanda seran necessàries per a respalar les obligacions internacionals de Nova Zelanda, aixina com l'assignació als sectors elegibles en virtut del règim de comerç de drets d'emissió.»
  3. ↑ MfE. «Summary of the proposed changes to the NZ ETS». Emissions trading bulletin No 11. Ministry for the Environment, NZ Government.
  4. ↑ MfE. «How will the changes impact on forestry?». Questions and answers about amendments to the New Zealand Emissions Trading Scheme (ETS). Ministry for the Environment, NZ Government (www.climatechange.govt.nz).
  5. ↑ «Who will get a free allocation of emission units?». Questions and answers about the emissions trading scheme. Ministeri de Mig ambient, Govern de NZ.
  6. ↑ MfE. «htmlagriculture Agriculture». Summary of the proposed changes to the NZ ETS - Bolletí de comerç de drets d'emissió 11. Ministeri de Mig ambient, Govern de Nova Zelanda.
  7. ↑ MfE. «nz/publications/emissions-trading-bulletin-no-11-summary-of-the-proposed-changes-to-the-nz-ets/summary/ Emissions trading bulletin No 11: Summary of the proposed changes to the NZ ETS». Ministeri de Mig ambient, Govern de NZ.
  8. ↑ MfE. «mfe.govt.nz/publications/climate/emissions-trading-bulletin-12/index.html Industrial allocation update». Emissions trading bulletin No 12, INFO 441. Ministry for the Environment, NZ Government. «El proyecte de llei canvia les disposicions d'assignació de la CCRA existent de l'assignació d'un conjunt fix de les emissions a un enfocament sense llímits a l'assignació. Ya no existix un llímit explícit sobre el número d'unitats neozelandeses (NZU) que poden assignar-se al sector industrial.»
  9. ↑ MfE. «How will free allocation of emission units to the industrial sector work now?». Questions and answers about amendments to the New Zealand Emissions Trading Scheme (ETS). Ministry for the Environment, NZ Government.
  10. ↑ (2010) aneu=xUa6Ohd6SaIC The Carbon Challenge: New Zealand's Emissions Trading Scheme, Bridget Williams Books, Wellington. ISBN 978-1-877242-46-5. «El RCDE de Nova Zelanda no s'ajusta a este model perque no existix un top i, per tant, no hi ha certea sobre el volum d'emissions en el que deu operar l'economia nacional»
  11. ↑ «New bill 'weakens ETS' says Environment Commissioner», Comissari Parlamentari de Mig ambient. «L'assignació de crèdits de carbono gratuïts als processos industrials és extremadament generosa i elimina la senyal del preu del carbono a on Nova Zelanda més la necessita»
  12. ↑ «Revised ETS an insult to New Zealanders», Greenpeace Nova Zelanda. «"Ara tenim sobre la taula un patètic RCDE que en realitat no farà res per a reduir les emissions".»
  13. ↑ «Issues statement for public consultation». NZ ETS Review 2011. Ministeri de Mig ambient.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Règim_de_comerç_de_drets_d%27emissió_de_Nova_Zelanda&oldid=1332068»