La Quimera de Arezzo de bronze és un dels eixemples més coneguts del art etrusc. Va ser trobat en Arezzo en 1553, una antiga ciutat etrusca i romana en Toscana i va anar ràpidament reclamada per a la colecció del Gran Duc de Toscana, Cosme I de Médici, qui la va expondre al públic en el Palazzo Vecchio, i va colocar peces de bronze de menor tamany en el seu propi estudi en el Palazzo Pitti.

Quimera de Arezzo.
El Duc s'entretenia en gran plaure netejant-les ell mateixa, en algunes ferramentes d'orfebre.
Benvenuto Cellini. Autobiografia.

La Quimera encara es conserva en Florencia, actualment en el museu arqueològic. Medix aproximadament 80 centímetros d'altura.

En la mitologia grega, la monstruosa Quimera devastava el seu lloc natal, Licia (ubicada en lo que hui és Turquia), fins que li va donar mort el héroe Belerofonte. En un principi, els descobridors de l'estàtua en Arezzo varen pensar que l'estàtua representava a un lleó, degut a que la seua coa, que deguera tindre (segons la llegenda) la forma d'una serp, s'havia perdut. No obstant, pronte es va vore que es tractava de la Quimera del mit i, de fet, la coa va ser finalment recuperada entre atres peces de bronze, segons Giorgio Vasari. L'actual coa és una restauració de el XVIII.

La Quimera formava part d'un encara major tesor d'estàtues de bronze enterrades en algun moment de l'antiguetat. Varen ser trobades per casualitat, mentres es construïen sangues a les afores de la ciutat, just en la part exterior de la Porta Sant Laurentino, no obstant l'image de Belerofonte que deuria acompanyar a la quimera no s'ha trobat. Actualment, una rèplica del mateix material s'exhibix en aquell lloc.

En la seua pata davantera hi ha una inscripció, que despuix de numeroses llectures s'ha aplegat a la conclusió que diu TINSCVIL, la traducció de la qual seria «donada al deu Tinia» demostrant que la Quimera era un element usat per a venerar al deu etrusc del dia, Tinia.

La firma alemana Adidas es va inspirar en la Quimera per al disseny del baló oficial de la Copa Mundial FIFA de 1990 "Etrusc" puix en el disseny de les tríades apareixen tres caps de lleó en certa semblança a la de la Quimera * [1]

Referències