Protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Mig ambient

El Protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Mig ambient, també conegut com a Protocol de Madrit, és un instrument jurídic complementari al Tractat Antàrtic subscrit en la capital espanyola el 4 d'octubre de 1991 i que va entrar en vigor el 14 de giner de 1998. El Protocol de Madrit complementa i reforça al Tractat Antàrtic en l'objecte d'incrementar la protecció del mig ambient antàrtic i dels ecosistemes depenents i associats.  

Protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Mig ambient

Principals disposicions

El Protocol està compost per un preàmbul, un cos principal en 27 artículs, un apèndix sobre Arbitrage (13 artículs adicionals) i sis anexos, dels quals un encara no ha entrat en vigor. El preàmbul del Protocol descriu el desig de les Parts del Tractat Antàrtic d'elaborar un règim integral per a protegir el mig ambient antàrtic i els seus ecosistemes depenents i associats per a benefici de tota la humanitat.

En el cos principal del Protocol es destaquen les següents disposicions:  

• Artícul 2: les Parts es comprometen a la protecció global del mig ambient antàrtic i els ecosistemes depenents i associats i designen a l'Antàrtica com una “reserva natural, consagrada a la pau i a la ciència”.

• Artícul 3: Conté els principis migambientals sobre els quals es recolza el Protocol. Dits principis enuncien la necessitat de protegir els valors naturals i científics de l'Antàrtida, fent particular recalcament en l'obligatorietat de realisar una planificació cuidadosa de les activitats antàrtiques, de modo d'evitar o atenuar els impactes perjudicials sobre el mig ambient que aquelles pogueren originar.  
• Artícul 7: prohibix qualsevol activitat relacionada en l'explotació dels recursos minerals antàrtics, llevat l'investigació científica
• Artícul 8: establix que, abans de dur avant una activitat en l'Antàrtida, es deu realisar una evaluació de l'impacte de l'activitat proposta sobre el mig ambient antàrtic o en els ecosistemes depenents o associats.  
• Artículs 11 i 12: creen el Comité per a la Protecció del Mig ambient i establixen les seues funcions, que consistixen en proporcionar assessorament i formular recomanacions a les Parts en relació en l'aplicació del Protocol.  
• Artícul 14: incorpora la necessitat de realisar inspeccions (de conformitat en l'Artícul VII del Tractat Antàrtic) per a promoure la protecció del mig ambient antàrtic i dels seus ecosistemes depenents i associats, i per a assegurar el compliment del Protocol.  

• Artícul 15: es referix a les accions de resposta en casos d'emergència migambiental que puguen sorgir de la realisació de programes d'investigació científica, del turisme i de totes les demés activitats governamentals i no governamentals.  

Anexos al Protocol  

El Protocol posseïx sis anexos en disposicions pràctiques de protecció de l'ecosistema antàrtic. Cada anex conté una clàusula (vore artícul 9 del Protocol) que permet la seua esmena o modificació i que preveu la possibilitat que nous anexos s'incorporen als ya existents, de modo de garantisar un mecanisme d'actualisació permanent. Els anexos són:  

1. Evaluació de l'Impacte sobre el Mig ambient.
2. Conservació de la Fauna i Flora Antàrtiques.
3. Eliminació i Tractament de Residus.
4. Prevenció de la Contaminació Marina.
5. Protecció i Gestió de Zones
6. Responsabilitat emanada d'emergències ambientals

El Protocol en els seus quatre primers anexos va entrar en vigor el 14 de giner de 1998, despuix de ser ratificat per totes les Parts Consultives del Tractat Antàrtic. L'Anex V va ser redactat en posterioritat als quatre primers anexos, i recent va entrar en vigor el 24 de maig de 2002. El sext anex es va acordar en la XXVIII Reunió Consultiva (Estocolm, 2005) i encara no ha entrat en vigor degut a que encara espera la completa ratificació de totes les Parts Consultives. A l'any 2024, ho han aprovat 20 de les 29 Parts Consultives. Finalment, cal destacar que en 2009 va ser adoptada una esmena a l'Anex II del Protocol de Madrit.