La prostitució en Zimbabue és illegal, aixina com els actes relacionats en ella, com la solicitación, el proxenetisme i el manteniment d'un bordell.[1][2] Pese a la seua condició prohibit, estan en auge.[3] La greu situació econòmica de Zimbabue ha obligat a moltes dònes a dedicar-se al treball sexual.[4][5]

Història

En la década de 1890, la segona guerra bóer va desbaratar el comerç sexual en les zones mineres d'or de Witwatersrand, en Suràfrica, i la dispersió del comerç sexual va provocar "problemes urbans" en lo que llavors era Rhodèsia del Sur. La pressió pública va conduir a l'aprovació d'una llegislació contra l'immoralitat en 1900.[6] Abans de l'independència (1980), les lleis colonials sobre vagabundeo s'utilisaven contra les treballadores del sexe. En 1983 es va fer un gran esforç per eliminar el treball sexual en Zimbabue despuix de l'independència, reunint a centenars de dònes i detenint-les fins que pogueren demostrar que no es dedicaven al comerç; de lo contrari, eren enviades a camps de reasentamiento. Varis grups de dònes varen recolzar esta mida com a reforç del matrimoni.[7]

Com en molts països africans, l'aparició del VIH/sida va aumentar dràsticament l'interés pel treball sexual.[8]

Política preventiva

La prostitució s'aborda en la Part III de la Llei de Dret Penal (Codificació i Reforma) de 2004. La policia pot detindre a qualsevol dòna que camine (pel carrer) despuix de les sèt de la vesprada.[9]

En 2011, Thabita Khumalo, diputada del Moviment pel Canvi Democràtic va propondre despenalizar la prostitució en el país. Va afirmar que la despenalisació de la prostitució abordaria tres qüestions importants: la corrupció, el VIH/sida i els drets de les dònes.[10] Khumalo, que va sugerir que el propi terme "prostituta" fòra substituït pel de "ingeniera del plaure" [sic], va continuar la seua campanya a pesar d'haver segut degradada en el seu partit en 2012. Ha afirmat que la seua postura al respecte pot haver contribuït a això. Contava en el respal del Centre i Ret de Recursos per a la Dòna de Zimbabue (ZWRCN),[9] ademés de les pròpies treballadores del sexe.[11]

La Open Society Foundations, en sèu en Regne Unit, va informar en 2012 de que la policia és qui més abusa de les treballadores sexuals en Zimbabue.[12]

Referències

  1. ↑ «Zimbabwe - Country Reports on Human Rights Practices - 2002». Departament d'Estat d'Estats Units. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  2. ↑ «Legislation of Interpol member states on sexual offences against children Zimbabwe». Interpol. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2007. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  3. ↑ «Zimbabwean children sell their bodies to put food on the table». The Telegraph. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  4. ↑ «Mothers In Zimbabwe Turn To Prostitution Despite AIDS Epidemic». TRCB News. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  5. ↑ Ncube, Welshman (1989). Family law in Zimbabwe. Llegal Resources Foundation.
  6. ↑ Yoshikuni, Tsuneo (2007). African Urban Experiences in Colonial Zimbabwe: A Social History of Harare Before 1925. African Books Collective, p. 25.
  7. ↑ Seidman, Gai W. (1984). "Women in Zimbabwe: Postindependence Struggles", en Feminist Studies. 10 (3): pp. 419–440.
  8. ↑ Magaisa, Ishmael (2001). "Prostitution, patriarchy and marriage; A Zimbabwean case study", en Rwomire, Apollo (ed.). African Women and Children: Crisis and Response. Greenwood Publishing Group, pp. 127–142.
  9. ↑ 9,0 9,1 «MP fumes over sex workers». NewsDay. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  10. ↑ «MDC pushing to legalize prostitution». Nottingham Zimbabwean Community Network. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  11. ↑ «Prostitutes back Thabitha Khumalo». ZimEye. Consultat el 6 de febrer de 2024.
  12. ↑ «Zimbabwe police worst abusers of prostitutes». Bulawayo. Consultat el 6 de febrer de 2024.