Prostitució en Zàmbia
La prostitució en Zàmbia és llegal[1][2] i habitual.[3] Les activitats relacionades, com la prostitució i el proxenetisme, estan prohibides.[1] ONUSIDA va calcular que hi havia més de 9 200 prostitutes solament en la capital, Lusaka.[4] Moltes dònes recorren a la prostitució per la pobrea.[5] Les treballadores del sexe denuncien que l'aplicació de la llei és corrupta, incoherent i, a sovint, abusiva.[1] En Lusaka, algunes prostitutes es matriculen en universitats per a conseguir una habitació en el campus des de la que treballar.
Zàmbia té un gran problema relacionat en la prostitució infantil.[6] Existix la falsa creència de que mantindre relacions sexuals en una verge curarà el sida.[7] el VIH[8] i el tràfic sexual[9] també són problemes en el país.
Història
Abans de l'arribada dels europeus, la prostitució existia a lo llarc de les rutes comercials de llarga distància, especialment entorn a les cases de descans.[10] A partir de 1850, en el periple de la conquista d'Àfrica, el número d'europeus que es varen instalar en Zàmbia va aumentar considerablement. La majoria eren hòmens fadrins que ampraven als "Cook Boys" com a criats. Una de les seues tasques era conseguir prostitutes per a les seues empleadores. Les dònes varen passar a ser conegudes com "dònes cuiner".[10]
A partir de 1900, molts hòmens es varen traslladar de les zones rurals a les zones industrials emergents en busca de treball. Alguns varen treballar en les mines d'estany i plom de Kabwe, uns atres en la construcció del ferrocarril de Livingstone a Katanga. Estos hòmens, que vivien llunt de les seues esposes, varen crear una demanda de prostitució en estes zones.[10] En Lusaka, les prostitutes es varen instalar junt a les zones residencials dels treballadors.[10]
En les décades de 1920 i 1930, es va establir la mineria a gran escala en el Cinturó de Coure. Els treballadors miners varen crear una enorme demanda de prostitució. Les prostitutes també cuinaven i llavaven per als miners i eren conegudes com "dònes de solaz".[10]
En 1930, les malalties de transmissió sexual estaven molt esteses entre els treballadors emigrants. Les autoritats natives varen expulsar a totes les dònes fadrines dels camps de treballadors emigrants de Copperbelt. En 1939, el govern colonial va establir bloquejos en les parades d'autobús i en les rutes de trànsit, en un intent d'impedir que les prostitutes viajaren a les zones a on treballaven els hòmens. Com a conseqüència, varen escomençar a aparéixer bordells a lo llarc de les rutes dels treballadors emigrants, que varen passar a conéixer-se com "camins de putes". El camí de Mulobezi a Mongu, en la Província Occidental, era especialment conegut pels seus bordells.[10]
Despuix de la victòria de Zàmbia sobre Ghana en la semifinal de la Copa Africana de Nacions 2012, moltes prostitutes varen oferir sexe debades als unfles com a part de les celebracions.[11]
VIH
el VIH és un greu problema en Zàmbia, sent la sèptima prevalença més alta del món.[12] Els professionals del sexe són un grup d'alt risc. L'us del preservatiu és escàs, en part per la creència de que els hòmens circuncidados no poden transmetre l'infecció.[13] ONUSIDA calcula que la prevalença de el VIH entre els professionals del sexe és del 56,4 %.[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Sex Work Law - Countries». Sexuality, Poverty and Law. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2021. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «The Llegal Status of Prostitution by Country». ChartsBin. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Prostitution in Livingstone still rife». Zàmbia Daily Mail. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Sex workers: Population size estimate - Number, 2016». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2019. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Poverty pushing prostitution, abortion to alarming levels – activist». Zàmbia: News Diggers. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Executive Summary Zàmbia». ECPAT. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «The history of HIV and AIDS in Zàmbia». beintheknow. org. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Zàmbia 2016 Country Factsheet». UNAIDS. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Zàmbia 2017 Trafficking in Persons Report». Departament d'Estat d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2017. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «For pleasure and profit:Sex Work in Zàmbia, c.1880-1964». Universitat de Zàmbia. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Prostitutes celebrate Zàmbia's win by offering free sex». The Namibian. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «Zàmbia Ranked 7th In World HIV Prevalence Rate…1.2 million Zambians living with AIDS». Tumfweko. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «HIV and Aids in Zàmbia 2015». SES-Zàmbia. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- ↑ «HIV prevalence amongst sex workers». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2018. Consultat el 6 de febrer de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prostitución en Zambia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.