Prostitució en Gàmbia

La prostitució en Gàmbia és illegal, pero la seua activitat està molt estesa en el país. La majoria de les 3 100 prostitutes que es calcula que hi ha en Gàmbia procedixen de Sierra Leona, Llibèria i Guinea. La prostitució s'eixercix en la plaja, en bars i hotels de la costa. Llunt d'estes zones, es realisa principalment en els bars de ciutats. En freqüència es fan bols i es deporta a les prostitutes estrangeres, si be les màfies saben burlar les mides preventives i tornen a colar-les en el territori als pocs dies. La taxa d'infecció per VIH entre les prostitutes és alta.

Image de la zona vacacional de Kololi, epicentre del turisme sexual en el país.

Turisme sexual

Gàmbia és un destí popular per al turisme sexual. Una de les zones més populars és la "franja de Senegambia", la zona costera al voltant de Kololi, i a sovint s'organisa a través de "vagabunts" locals. El seu turisme sexual atrau a turistes occidentals en busca de relacions sexuals en hòmens més jóvens. L'Oficina de Turisme de Gàmbia planeja canviar la cara del turisme en el país i fomentar el turisme de naturalea i patrimoni en lloc del sexual.

Prostitució infantil

La prostitució infantil és un problema en Gàmbia. Per a afrontar esta qüestió, el govern gambiano ha adoptat una postura activa abolicionista, si ben els registres indiquen que els esforços donats no són suficients. La situació es veu complicada per la pobrea econòmica del país, que ofega a la població i espenta a moltes famílies i a jóvens a prostituir als seus fills, o ells mateixos, per a eixir avant.

Gàmbia va ratificar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Chiquet el 3 d'agost de 1990, i la Carta Africana sobre els Drets i el Benestar del Chiquet en setembre de 2000, que obliga al govern a protegir als chiquets dels abusos sexuals. La principal llegislació és la Llei de Delictes de Turisme de 2003, que definix al chiquet com qualsevol persona menor de díhuit anys, encara que l'edat llegal de consentiment és de setze anys. La Llei de Turisme significa que qualsevol persona amprada en el sector turístic comet un delicte si oferix favors sexuals als clients a canvi de diners. El castic pot anar des d'una multa, una pena de presó d'un màxim de dos anys i inhabilitació per a treballs relacionats en el turisme durant dèu anys.

La prostitució infantil està especialment estesa en les afores de la Zona de Desenroll Turístic, aixina com en Kololi, Senegambia i Pipeline. Algunes chiquetes són enviades a la prostitució pels seus pares per a mantindre a les seues famílies.

En Gàmbia, les chiquetes, i en menor medida els chiquets, són víctimes del tràfic sexual. Els chiquets de països d'Àfrica Occidental, principalment Senegal, Sierra Leona, Llibèria, Ghana, Nigèria, Guinea, Guinea-Bissau i Benín, són reclutats per a l'explotació sexual comercial en Gàmbia. La majoria d'estes víctimes són someses a explotació sexual per turistes sexuals infantils, principalment britànics, alemans, escandinaus, neerlandesos i canadencs. En els últims anys, els traficants sexuals estagen cada volta més als chiquets en residències privades fora de les zones turístiques comercials de la capital, Banjul, lo que dificulta la detecció del delicte per part de les forces de l'orde. Segons pareix, els traficants han explotat a chiquets i chiquetes sierraleoneses com "ballarins culturals" en Gàmbia. Els observadors creuen que les rets organisades de tràfic sexual utilisen agències de viages europees i gambianas per a promoure el turisme sexual infantil.