Pronació
El terme pronació del Llatí (Pronus), el seu significat és inclinat cap a davant, i del sufix “-ción". Existixen solament dos segments del cos que poden generar el moviment de pronaació, el gobanella i el peu.[1]
Moviments denominats pronaació
Existixen moviments dins del sistema musculoesquelético que són denominats d'esta manera:
- es denomina pronació a la rotació del gobanella que permet situar la mà en l'esquena cap a dalt; el moviment contrari es denomina supinaació.[1]
De fet, els térmens pronaació i supinaació varen ser mencionats per primera volta per Manter en 1949, en la seua descripció dels moviments del retropié.
La pronació dolorosa, en este segon us, té més be un sentit clínicament negatiu, puix significa un excés d'espente cap a l'interior del peu en el moment de respal: en necessitar el peu elevar-se, ocorre, no obstant, que seguix espentant cap a dins i crea aixina un inclinament.[2]
La pronació, aixina entesa, provoca torceduras en el peu, l'espinella i la genoll. A les persones que solen juntar els genolls o que tenen peus plans li les denomina pronadoras.[2]
Sobre l'àmbit deportiu els corredors en chafada pronadora representen al voltant del 50%. Són molts els atletes que opten per un tipo de calcer especialment dissenyat per a corregir este defecte. Els deportistes que sofrixen un grau de pronaació excessiu poden aplegar a tindre grans problemes en articulacions i/o columna vertebral.
Podem classificar la chafada en tres grans grups:
- Chafada pronadora
- Chafada supinadora
- Chafada neutra
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «la-gobanella Pronación de la gobanella» (en és). www.fisioterapia-online.com. Consultat el 2021-05-08.
- ↑ 2,0 2,1 «Pronación dolorosa: cóm reconéixer-la, previndre-la i actuar» (en és). Família i Salut. Consultat el 2021-05-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pronación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.