Principis de Kerckhoffs

En criptografia, els sis principis de Kerckhoffs relatius a les propietats desijables d'un sistema criptográfico són:

1. Si el sistema no és teòricament irrompible, a lo manco deu ser-ho en la pràctica.
2. L'efectivitat del sistema no deu dependre de que el seu disseny permaneixca en secret.
3. La clave deu ser fàcilment memorizable de manera que no calga recórrer a notes escrites.
4. Els criptogrames deuran donar resultats alfanumèrics.
5. El sistema deu ser operable per una única persona.
6. El sistema deu ser fàcil d'utilisar.

Auguste Kerckhoffs, criptógrafo holandés del sigle XIX

Varen ser enunciats per Auguste Kerckhoffs en 1883.

Per antonomàsia, el segon d'ells rep el nom de principi de Kerckhoffs. Segons dit principi, la seguritat del sistema deu recaure en la seguritat de la clau, devent-se supondre coneguts el restant dels paràmetros del sistema criptográfico. El principi va ser reformulat, possiblement de modo independent, per Claude Shannon: l'adversari coneix el sistema. Baix tal formulació li'l coneix com la màxima de Shannon i és el principi més comunament adoptat pels criptòlecs en oposició a la cridada seguritat a través de l'obscuritat.