Principis de Kerckhoffs
En criptografia, els sis principis de Kerckhoffs relatius a les propietats desijables d'un sistema criptográfico són:
- Si el sistema no és teòricament irrompible, a lo manco deu ser-ho en la pràctica.
- L'efectivitat del sistema no deu dependre de que el seu disseny permaneixca en secret.
- La clave deu ser fàcilment memorizable de manera que no calga recórrer a notes escrites.
- Els criptogrames deuran donar resultats alfanumèrics.
- El sistema deu ser operable per una única persona.
- El sistema deu ser fàcil d'utilisar.

Varen ser enunciats per Auguste Kerckhoffs en 1883.[1][2]
Per antonomàsia, el segon d'ells rep el nom de principi de Kerckhoffs. Segons dit principi, la seguritat del sistema deu recaure en la seguritat de la clau, devent-se supondre coneguts el restant dels paràmetros del sistema criptográfico. El principi va ser reformulat, possiblement de modo independent, per Claude Shannon: l'adversari coneix el sistema. Baix tal formulació li'l coneix com la màxima de Shannon i és el principi més comunament adoptat pels criptòlecs en oposició a la cridada seguritat a través de l'obscuritat.
Referències
- ↑ Auguste Kerckhoffs, "La cryptographie militaire", Journal dones sciences militaires, vol. IX, pp. 5–83, Jan. 1883, pp. 161–191, Feb. 1883. Disponible en internet
- ↑ «PRINCIPIOS BASICOS DE LA CRIPTOLOGÍA: EL MANUSCRITO18657 DE LA BIBLIOTECA NACIONAL BASIC CONCEPTS OF THE CRYPTOLOGY: THE MANUS». scholar.googleusercontent.com. Consultat el 2021-05-01.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principios de Kerckhoffs» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.