La primera guerra civil centrafricana va escomençar en la rebelió del UFDR, liderat per Michel Detodia, despuix de l'arribada al poder del president François Bozizé en 2003. No obstant, el conflicte es va generalisar a l'any següent.[1] El conflicte intern, que ha tingut la seua continuació en la segona guerra civil centrafricana iniciada en 2012, està molt relacionat al de Darfur, en el seu veí Sudan.

Primera guerra civil centrafricana

La UFDR conta en tres grups aliats: el GAPLC, el MLCJ i el FDC.[2] En abril de 2007 es va firmar un acort de pau.[3]

Conflicte

El 28 de maig de 2001, una facció de 600 militars, provablement encapçalats per l'expresident André Kolingba, va intentar un colp d'Estat contra el president Ange-Félix Patassé, la intentona va fracassar i despuix de semanes de lluita el 7 de juny les forces del govern (estimades en més de quatre mil hòmens) junt al respal de tropes libias varen recuperar el control de la capital, capturant a la majoria dels golpista. El 26 d'octubre Patassé va ordenar al comandant de les seues forces armades, el llavors general Bozize renunciar produint enfrontaments entre partidaris d'abdós, veent-se Bozize obligat a escapar a Chad. En agost de 2002 es varen reiniciar els combats entre abdós bandos en la frontera chadiana, el respal a Patassé va ser cada volta menor, dels 3.500 soldats que tenia a inicis de l'any uns mil varen desertar i varen formar l'eixèrcit rebel. En octubre les forces de Bozize varen prendre la majoria de Bangui fins a ser rebujades per les tropes lleals al govern recolzades per libios i milicians del FLC de Jean-Pierre Bemba, no obstant, Bozize es va impondre i el 15 de març de 2003 acompanyat d'uns mil hòmens prenc la capital i es va declarar president.[4]

En novembre de 2004, per lo manco 20 persones varen morir en un bol en la remota ciutat de Birao, en el noreste de la República Centroafricana.[1] Les guerrilles rebels varen continuar fins a finals del 2006 quan varen conseguir reunir forces suficients com per a intentar derrocar al govern.

Mils de rebels varen marchar en la capital del país, Bangui, el 8 de novembre de 2006 enfrontant-se a les tropes del govern.[5] Durant els combats uns vint soldats i tres rebels varen morir. També es va confirmar que rebels varen prendre Birao i es varen apoderar de vehículs blindats i un avió carregat d'armes.[5]

El 13 de novembre els rebels varen prendre Sam-Ouandja, al nort del país[6] i tres dies despuix Ouadda, abans de la seua caiguda uns cinc a dèu mil dels seus vint mil habitants varen fugir a les veïnes Bamabari i Bangui, tement ser massacrats.[7] Despuix d'açò el UFDR va llançar atacs a Bria i Ndele sense conseguir prendre-les.[5] En decembre tropes de Chad varen atacar el poble de Bémal, prop de Bétoko, atacant als seus residents i furtant el seu ganado i possessions.[8]

El 13 d'abril els rebels i el govern varen firmar un acort de pau en Birao. Es va concedir la anmistía als combatents rebels, molts d'ells integrats a l'eixèrcit i la formació de dits grups opositors com a partits polítics.[3]

Conseqüències

Segons senyes de Human Rights Watch (HRW), centenars de civils varen ser assessinats, més de 10 000 cases varen ser incendiades i 212.000 persones varen resultar desplaçades, principalment en el nort del país.[9]

En avant les negociacions varen resultar en un acort en 2008 per a la reconciliació, un govern d'unitat, i les eleccions locals en 2009 i les eleccions parlamentàries i presidencials en 2010;[10] el nou govern es va formar en giner de 2009.[11]

Referències