President de la República Dominicana

El president o presidenta de la República Dominicana, oficialment com a president/a constitucional de la República Dominicana, és el cap de l'Estat, del Governe i líder del poder eixecutiu de la República Dominicana. És ademés el càrrec polític més alt del país.

L'artícul CXXVIII de la Constitució encarrega al president de la «fidel eixecució de la Llei Dominicana» i li conferix el ranc de comandant en cap de les Forces Armada, la Policia Nacional i tots els cossos de seguritat de l'Estat. Té facultat per a designar ministres, otorgar indults, moratòria i el deure del velar per la seguritat nacional i la recaptació i inversió fidel de les rendes nacionals. La constitució també ho situa com el cap de la política exterior de l'estat i li otorga la facultat de nomenar als representants diplomàtics a recomanació i aprovació del Senat de la República Dominicana.

El president és elegit per mig de sufragi universal per a un mandat de quatre anys. Des de la Constitució de la República Dominicana de 1966, en la seua modificació de l'any 2015, cap persona pot ser elegida per al càrrec de president més de dos voltes. En cas de mort, destitució, dimissió o renúncia d'un president, el vicepresident assumix la presidència. A falta d'abdós, el Poder Eixecutiu pot organisar un govern interí o passar el control del govern a mans del Poder Llegislatiu.

A lo llarc de la seua història, la República Dominicana ha tingut 67 figures presidencials (contant mandats constitucionals, provisionals i juntes). El primer president va ser Pedro Santana, investit el 13 de novembre de 1844 per decisió de la Junta Central Gubernativa. L'actual president és Luis Abinader, del Partit Revolucionari Modern (PRM), qui va assumir el càrrec originalment el 16 d'agost de 2020 i es troba actualment en el seu segon mandat, despuix de ser reelecto en les eleccions de maig de 2024.

A partir de la primera década del XXI, la presidència dominicana ha pres un rol més participatiu a nivell global, estretint llaços diplomàtics en tot lo món i servint com a mediador en conflictes tan propencs com el Colp d'Estat d'Hondures de 2009 i tan lluntans com el Conflicte àrap-israelita.

Orígens

L'orige de la Presidència de la República es remonta fins a la Guerra d'Independència de la República Dominicana quan la Junta Central Gubernativa (JCG) va constituir la primera forma de govern que va tindre el país en condicions de vida independent i republicana.

Les principals activitats, en un ambient particularment convuls, varen consistir en conduir la guerra front a l'invasió haitiana, de la resolució de la qual depenia la supervivència del recent proclamat Estat, aixina com en l'adopció de mides d'urgència i caràcter provisional destinades a posar en funcionament la maquinària governamental. Entre estes mides es varen incloure l'organisació de la recaptació d'imposts, la comunicació a les potències estrangeres de l'existència del nou Estat i l'extensió de la seua autoritat sobre el territori recentment lliberat.

En un primer moment, la J. C. G. es va vore obligada a mantindre vigents les lleis haitianas, ya que la seua derogació immediata hauria impedit el funcionament dels tribunals, la recaptació fiscal, els ajuntaments, les aduana i atres organismes indispensables per al normal desenvolvimiento de la vida institucional. La J. C. G. va governar el país durant un periodo d'huit mesos.

En juliol de 1844, el general Pedro Santana, després d'una racha de successives victòries al sur del país, es va presentar en el seu eixèrcit en Sant Dumenge i es va fer proclamar President de la Junta Central Gubernativa. En el més següent, Santana va deportar als Pares de la Pàtria. El 14 de novembre del mateix any va prendre el càrrec de primer President de la República Dominicana.

Atribucions i facultats del president de la República Dominicana

Erro al crear miniatura:

Estadante presidencial (En la mar)

Les facultats i poders del president de la República Dominicana estan contingudes en el Títul IV, Capítul I, Secció II de la Constitució de la República Dominicana otorgant-li els següents Drets i obligacions:

En la seua condició de cap d'Estat li correspon:

• Presidir els actes solemnes de la Nació.
• Promulgar i fer publicar les lleis i resolucions del Congrés Nacional i cuidar de la seua fidel eixecució. Expedir decrets, reglaments i instruccions quan anara necessari.

• Nomenar o destituir els integrants de les jurisdiccions militar i policial.
• Celebrar i firmar tractats o convencions internacionals i sometre'ls a l'aprovació del Congrés Nacional, sense la qual no tindran validea ni obligaran a la República.

• Dispondre, segons la llei, quant concernixca a les Forces Armades i a la Policia Nacional, manar-les per sí mateixa, o a través del ministeri corresponent, conservant sempre el seu mando suprem. Fixar el contingent de les mateixes i dispondre d'elles per a fins del servici públic.

• Prendre les mides necessàries per a proveir i garantisar la llegítima defensa de la Nació, en cas d'atac armat actual o imminent per part de nació estrangera o poders externs, devent informar al Congrés Nacional sobre les disposicions adoptades i solicitar la declaratoria d'Estat de Defensa si fora procedent.

• Declarar, si no es trobara reunit el Congrés Nacional, els estats d'excepció de conformitat en les disposicions previstes en els artículs 262 al 266 d'esta Constitució.

• Adoptar les mides provisionals de policia i seguritat necessàries en cas de violació de les disposicions de l'artícul 62, numeral 6 de la Constitució, que pertorben o amenacen l'orde públic, la seguritat de l'Estat, el funcionament regular dels servicis públics o d'utilitat pública, o impedixquen el desenvolvimiento de les activitats econòmiques i que no constituïxquen els fets prevists en els artículs 262 al 266 de la Constitució.

• Dispondre, segons la llei, tot lo relatiu a les zones aérees, marítimes, fluvials, terrestres, militars, i policials en matèria de seguritat nacional, en els estudis previs realisats pels ministeris i les seues dependències administratives.

• Concedir indults els dies 27 de febrer, 16 d'agost i 23 de decembre de cada any, de conformitat en la llei i les convencions internacionals.

• Fer arrestar o expulsar, conforme a la llei, als estrangers les activitats dels quals anaren o poder ser perjudicials a l'orde públic o la seguritat nacional.

• Prohibir, quan resulte convenient a l'interés públic, l'entrada d'estrangers al territori nacional.

En la seua condició de cap de Govern té la facultat de:

• Nomenar els ministres i viceministro i demés funcionaris públics que ocupen càrrecs de lliure nomenament o la designació del qual no s'atribuïxca a cap atre organisme de l'Estat reconegut per esta Constitució o per les lleis, aixina com acceptar-els les seues renúncies i remoure'ls.

• Designar els i les titulars dels òrguens i organismes autònoms i descentralisats de l'Estat, aixina com acceptar-els les seues renúncies i remoure'ls, de conformitat en la llei; c) Canviar el lloc de la seua residència oficial quan ho juge necessari.

• Celebrar contractes, sometent-els a l'aprovació del Congrés Nacional quan continguen disposicions relatives a l'afectació de les rendes nacionals, a l'alienació de bens de l'Estat, a l'alçament d'empréstitos o quan estipulen exencions d'imposts en general, d'acort en la Constitució. El monte màxim per a que dits contractes i exencions puguen ser subscrits pel president de la República sense aprovació congressual, serà de doscents salaris mínims del sector públic.

• Velar per la bona recaptació i fidel inversió de les rendes nacionals.
• Depositar davant el Congrés Nacional, en iniciar-se la primera llegislatura ordinària el 27 de febrer de cada any, les memòries dels ministeris i rendir conte de la seua administració de l'any anterior.

• Sometre al Congrés Nacional, a més tardar el primer d'octubre de cada any, el Proyecte de Llei de Presupost General de l'Estat per a l'any següent.

• Com a cap d'Estat i de Govern li correspon.
• Designar, en l'aprovació del Senat de la República, els embaixadors acreditats en l'exterior i els caps de missions permanents davant organismes internacionals, aixina com nomenar els demés membres del cos diplomàtic, de conformitat en la Llei de Servici Exterior, acceptar-els les seues renúncies i remoure'ls.

• Dirigir les negociacions diplomàtiques i rebre als caps d'Estat estrangers i als seus representants.

• Concedir o no autorisació als ciutadans dominicans per a que puguen eixercir càrrecs o funcions públiques d'un govern o organisacions internacionals en territori dominicà, i per a que puguen acceptar i usar condecoracions i títuls otorgats per governs estrangers.

• Autorisar o no als ajuntaments a enajenar immobles i aprovar o no els contractes que facen, quan constituïxquen en garantia immobles o rendes municipals.

• Les demés atribucions previstes en la Constitució i les lleis.

Vore també

• Anex:Presidents de la República Dominicana
• Anex:Primeres dames de la República Dominicana
• Política de la República Dominicana
• Vicepresident de la República Dominicana