Porta de l'Índia (Bombay)
La Porta de l'Índia és un monument de la ciutat de Mumbai (abans denominada Bombay) en l'Índia, construït durant el Raj britànic. Es troba situat en la passejada marítima en la zona de Apollo Bunder en el port de Bombay, front al Mar Aràbiga. La construcció és un arc de basalt, de 26 metros d'altura i constituïx una de les principals atraccions turístiques de la ciutat.[1]
El monument va ser erigit per a celebrar la visita a l'Índia del rei Jorge V del Regne Unit i la seua esposa la reina María, en 1911, colocant-se la primera pedra el 31 de març de 1911 i terminant-se en 1924. El proyecte de la construcció es deu a l'arquitecte escocés George Wittet, en un estil indo-sarraceno. El monument es va convertir des de la seua finalisació en la porta d'entrada ceremonial a l'Índia per als virreyes i governadors de Bombay.[2] En 2008, es va produir un atac terroriste en el hotel Taj Mahal Palace & Tower, situat en els voltants de la Porta de l'Índia.
Història
editarLa Porta de l'Índia es va construir per a commemorar l'arribada de Jorge V, emperador de l'Índia, i María de Teck, emperatriu consorte, a l'Índia en el Apollo Bunder de Mumbai el 2 de decembre de 1911, abans del Delhi Durbar de 1911; va ser la primera visita d'un monarca britànic a l'Índia.[3][4][5] No obstant, solament varen poder vore un model de cartó del monument, ya que la construcció no va començar fins a 1915.[3][6]
La primera pedra de la Porta d'enllaç va ser colocada el 31 de març de 1913 pel llavors governador de Bombay, Sir George Sydenham Clarke, i el disseny final de George Wittet per a la Porta d'enllaç va ser aprovat en agost de 1914.[6][7] Abans de la construcció de la Porta d'enllaç, Apollo Bunder solia servir a una calada nativa.[8] Entre 1915 i 1919, es va continuar treballant en Apollo Bunder per a recuperar la terra en la que es construiria la Porta d'enllaç, junt en la construcció d'un malecón.[7] Gammon Índia havia mamprés els treballs de construcció de la Porta d'enllaç.[9]
Els seus fonaments es varen completar en 1920, mentres que la construcció va finalisar en 1924.[7][10] El Gateway va ser obert al públic el 4 de decembre de 1924 pel llavors virrey, Rufus Isaacs, primer marqués de Reading.[10] Despuix de l'independència de l'Índia, les últimes tropes britàniques en abandonar l'Índia, el Primer Batalló de l'Infanteria Llaugera de Somerset, varen passar per la Porta en una salutació de 21 cañonazos, com a part d'una cerimònia el 28 de febrer de 1948, que va marcar el final del Raj britànic.[11][12]
N. Kamala, professor de l'Universitat Jawaharlal Nehru, es referix a la Porta com una "joya de la corona" i un "símbol de conquista i colonisació".[13] El monument commemora el llegat del govern colonial britànic, a saber, la primera visita d'un monarca britànic a l'Índia i el seu us com a punt d'entrada per al personal colonial prominent a l'Índia britànica.[14] Hui en dia, la Porta és sinònim de la ciutat de Mumbai.[15][16] Des de la seua construcció, la Porta ha permaneixcut entre les primeres estructures visibles per als visitants que apleguen a Bombay per mar.[17]
Des de 2003, la Porta de la Ciutat Vella ha segut el lloc a on la comunitat judeua local encén la menorá per a les celebracions de Janucá tots els anys.[18][19] Este ritual va ser iniciat pel rabino Gavriel Noach Holtzberg de la Jabad en Mumbai (ubicada en Nariman House).[18] També es va convertir en un lloc per a oracions despuix dels atacs terroristes de Mumbai de 2008 que varen apuntar, entre uns atres, a Nariman House.[20] El rabino Holtzberg va perdre la vida en els atacs terroristes de 2008.[18]
Bibliografia
editar- (1961) Civic Affairs, P. C. Kapoor at the Citizen Press.
- (1975) The Bombay Civic Journal, Municipal Corporation of Greater Bombay.
- A. K. Bag (2001). History of Technology in Índia, Indian National Science Academy.
- Ajoy Kumar Sen (1991). Tourism in Índia, Modern Book Agency.
- Anthony Hewitt (1993). Corridors of Clave: Distant Footsteps Through the Empire 1914-1948, Pentland. ISBN 978-1-85821-092-6.
- B.K. Chaturvedi (2002). Tourist Centers Of Índia, Diamond Pocket Books (P) Ltd.. ISBN 978-81-7182-137-2.
- B. Karunakar. Corporate Champions: Excellent Companies of Índia, SAGE Publishing Índia. ISBN 978-81-321-1919-7.
- Bandyopadhyay, Ranjan (2008). “Religion and identity in Índia's heritage tourism”. Annals of Tourism Research 35 (3): 790–808.
- Berlitz. Berlitz Pocket Guide Índia, Apa Publications. ISBN 978-1-78573-058-0.
- Bombay State Road Transport Corporation (1958). State Transport Review (vol. 9). Plantilla:Britannica
- Charles Edward Trevelyan (1838). On the Education of the People of Índia, Longman, Orme, Brown, Green & Longmans.
- Chatterji, Monojit (1997). “Gateway to the globe”. The World Today 53 (8/9): 233–234.
- DK Travel. DK Eyewitness Travel Guide Índia, Dorling Kindersley Limited. ISBN 978-0-241-01348-9.
- de Bruyn, Pipa. Frommer's Índia, John Wiley & Sons. ISBN 9780470556108.
- de Bruyn, Pipa (2010). Frommer's Índia, Wiley. ISBN 9780470556108.
- Deepa Gahlot. Take-2: 50 Films That Deserve a New Audience, Hi ha House, Inc. ISBN 978-93-84544-85-0.
- Dupée, Jeffrey N. (2008). Traveling Índia in the Age of Gandhi, University Press of America. ISBN 9781461693116.
- Gillian Tindall (1992). City of Gold: The Biography of Bombay, Penguin Books Índia. ISBN 978-0-14-009500-5.
- Heli Sant Miguel. World Film Locations: Mumbai, Intellect Books. ISBN 978-1-84150-679-1.
- (2007) Tourism Management, APH Publishing. ISBN 978-81-313-0047-3.
- Jan Morris (2005). Stones of Empire: The Buildings of the Raj, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-280596-6.
- Kirpal Sigh Annie Mathew. Middle School Social Sciences, Frank Brothers. ISBN 978-81-8409-103-8.
- McGarr, Paul M. (2015). “'The Viceroys llaure Disappearing from the Roundabouts in Delhi': British symbols of power in post-colonial Índia”. Modern Asian Studies 49 (3): 787–831. doi:.
- Melody S. Les meues. How to Draw Índia's Sights and Symbols, The Rosen Publishing Group, Inc. ISBN 978-1-4042-2732-3.
- Narasingha Prosad Sil (1997). Swami Vivekananda: A Reassessment, Susquehanna University Press. ISBN 978-0-945636-97-7.
- P. K. Agrawal (2018). Indian Culture, Art and Heritage, Prabhat Prakashan. ISBN 978-93-5266-926-4.
- Renu Saran. Monuments of Índia, Diamond Pocket Books Pvt Ltd. ISBN 978-93-5165-298-4.
- Sarina Singh. Lonely Planet Índia, Lonely Planet Publications. ISBN 978-1-74220-347-8.
- (1995) Bombay: The Cities Within, Índia Book House. ISBN 978-81-85028-80-4.
- (1999) Fort walks: around Bombay's Fort area, Eminence Designs. ISBN 978-81-900602-3-3.
- (2000) Changing the Terms: Translating in the Postcolonial Era, University of Ottawa Press. ISBN 978-0-7766-0524-1.
- Shobhna Gupta (2003). Monuments of Índia, Har-Anand Publications. ISBN 978-81-241-0926-7.
- Robert W. Bradnock (1994). South Asian Handbook, Trade & Travel Publications. ISBN 9780900751479.
- Tejaswini Niranjana. Siting Translation: History, Post-Structuralism, and the Colonial Context, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-91136-9.
- Timothy H. Parsons. The Second British Empire: In the Crucible of the Twentieth Century, Rowman & Littlefield Publishers. ISBN 978-1-4422-3529-8.
- Tiwari, L. B. (2005). “Weathering impact on the colour of building stones of the 'Gateway of Índia' monument”. Environmental Geology 48 (6): 788–794. doi:. Bibcode: 2005EnGeo..48..788T.
Referències
editar- ↑ «[1]». Consultat el 2024-12-03 (en en-GB).
- ↑ Chapman, Kenneth. Peace,War and Friendships, Roxana Chapman, p. 151. ISBN 978-0-9551881-0-7.
- ↑ 3,0 3,1 Dupée, Jeffrey N. 2008 , pág. 114
- ↑ Anthony Hewitt 1993 , pág. 173
- ↑ Timothy H. Parsons 2014 , pág. 3.
- ↑ 6,0 6,1 de Bruyn, Pipa 2010 , pág. 92.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Sharada DwivediRahul Mehrotra 1999 , pág. 42.
- ↑ Gillian Tindall 1992 , pág. 6-7
- ↑ Renu Saran 2014 , cap. sobre 'La Porta de l'Índia'.
- ↑ 10,0 10,1 Dwivedi, Sharada; Mehrotra, Rahul; Mulla-Feroze, {{{nom3}}} (1995). Bombay: the cities within, Repr edició, Índia Book House. ISBN 978-81-85028-80-4.
- ↑ (1993) South Asian handbook: 1994. Índia and the Indian sub-continent, Third edition edició, Trade and Travel Publications. ISBN 978-0-900751-47-9.
- ↑ Jan Morris 2005 , pág. 195.
- ↑ Simon; St-Pierre, {{{nom2}}} (2000). Changing the terms: translating in the postcolonial era, University of Ottawa press. ISBN 978-0-7766-0524-1.
- ↑ SimonSt-Pierre 2000 , pág. 245.
- ↑ «Gateway of Índia to be digitally preserved» (en en). Deccan Herald. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ «Passenger jetty, promenade planned at Apollo Bunder» (en en). DNA Índia. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ (2019-05-08) LA SENTENCIA INDETERMINADA:, Dykinson, pp. 75–130.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «Hanukkah lights up at Gateway of Índia, with a wish to spread light and love» (en en). The Indian Express. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ «Photos of the Week» (en en-us). RNS. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ «Baby Moshe's grandparents in Mumbai, to conduct prayers». Consultat el 03-12-2024.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta de la India (Bombay)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.