Pont de la Llegenda
El pont de la Llegenda està ubicat en la comuna de Sauveterre-de-Béarn, en el departament francés de Pirineus Atlàntics. El pont fortificat del XII, està classificat entre els monuments històrics de França per decret del 12 de juliol de 1886.

Presentació
Remodelat per Gaston VII de Béarn en el XIII i despuix per Gaston Fébus en el XIV, el pont fortificat de la Llegenda era el punt de passage i d'eixida cap a Navarra. Inicialment consistia únicament d'una simple plataforma en fusta sobre una pila de pedres. Se li va agregar posteriorment una torre, una escala caragol, una sala de maniobres, un matacán i un pont levadizo que permetia creuar el gave d'Oloron cap a l'illa de la Glère.[1]
Era un dels tres ponts que unien antigament la ciutat de Sauveterre, sobre la vora dreta del gave d'Oloron, en la vora oposta, junt en el pont de la Réclusy i el pont del Miéy de la Glère. Este conjunt de tres ponts va favorir durant molt temps la prosperitat de la ciutat. El pont de la Llegenda, anteriorment nomenat pont Major, després pont de l'Hospital, és l'únic que va resistir finalment a una violenta inundació en 1732 que va arrastrar tot al seu pas.[2]
Segons la llegenda que li ha donat el seu nom, la reina Sancie hauria sofrit el juí de Deu en l'any 1170.
A l'entrada del pont, en l'ubicació actual de l'hotel, es trobava el vell hospital Saint-Jacques que acollia als peregrins de Compostela, prop de la casa del Senescal.[2]
El pont està classificat entre els monuments històrics de França per decret del 12 de juliol[3] de 1886.
La llegenda
A la mort del vescomte Gaston V de Béarn en 1170, la seua viuda, la reina Sancie, va ser acusada públicament d'haver donat mort deliberadament al seu fill recent naixcut. El rei Sanche VAIG VORE de Navarra, germà de Sancie, va decidir que solament la prova de l'aigua podia certificar la culpabilitat o l'inocència de l'acusada.
l'ordalía va tindre lloc en presència de 3000 persones apiñades en els voltants del pont. La reina va ser tirada al torrent, en els peus i mans nugats. Pero en lloc de ser engolgut per les aigües, el seu cos va ser transportat per la superfície de les aigües i depositat sobre la plaja a una distància de tres dispars de fleches.
La reina, d'eixa manera exculpada, va ser aclamada per la multitut. En reconeiximent a la Verge, a la qual havia invocat, va brodar un ric mant que va enviar a Notre-Dona'm-de-Rocamadour.[2]
Notes i referències
- ↑ Béarn dones Gaves, dépliant édité parell l'office de tourisme du Béarn dones Gaves.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Panneau de présentation du pont de la Légende, vaig consultar sur site.
- ↑ Referència n.º PA00084528 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França.. Vaig consultar li 14 août 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de la Leyenda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.