Pols exozodiacal

Archiu:Artist’s impression of bright exozodiacal light.ogv La pols exozodiacal són grans de carbono amorfo i pols de silicat del tamany d'1 a 100 micrómetros que omplin el pla dels sistemes planetaris extrasolars. És l'anàlec exoplanetari del pols zodiacal, grans de pols d'1 a 100 micrómetros que s'observen en el sistema solar, especialment en l'interior del cinturó d'asteroides. De la mateixa manera que en la pols zodiacal, estos grans provablement són produïts per cometes desgasificados, aixina com per colisions entre cossos parentals més grans, com els asteroides. Els núvols de pols exozodiacal són a sovint components de discs d'enrunes que es detecten al voltant de les estreles de la seqüència principal a través de la seua excés d'emissió infrarroja. Els discs exozodiacales particularment calents també es troben comunament prop de les estreles de tipo espectral A i K. Per convenció, la pols exozodiacal es referix a la part més interna i més calenta d'estos discs d'enrunes, dins d'unes poques unitats astronòmiques de l'estrela. Cóm la pols exozodiacal és tan freqüent tan prop de les estreles, és un tema de debat en vàries teories en competència que intenten explicar el fenomen. Les formes de les núvols de pols exozodiacal poden mostrar l'influència dinàmica dels planetes extrasolars i potencialment indicar la presència d'estos planetes. Degut a que a sovint es troba prop de la zona d'habitabilitat d'una estrela, la pols exozodiacal pot ser una font de soroll important per als intents d'obtindre imàgens de planetes terrestres. Aproximadament 1 de cada 100 estreles en els sistemes solars propencs mostra un alt contingut de pols càlida que és al voltant de 1000 voltes major que l'emissió de pols promig en el ranc de 8,5 a 12 μm.