Anar al contingut

Parnauíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parnauíta

La parnauíta és un mineral, arseniat-sulfat de coure en hidroxilos, hidratat. Va ser descobert en eixemplars procedents de la mina Majuba Hill, en el districte miner de Antelope, comtat de Pershing, Nevada (USA), que conseqüentment es considera la seua localitat tipo. El nom és un homenage a John L. Parnau, coleccioniste de minerals que va estudiar la localitat tipo.[1]

Propietats físiques i químiques

La parnauíta apareix generalment com microcristales menors d'1 mm laminares o tabular fins, allargats en una direcció, de color vert de distints tons, des de vert pàlit a verda oliva. També pot aparéixer com a costres o en forma fibrosa. Ademés dels elements presents en la fòrmula, pot contindre chicotetes cantitats de níquel, alumini i ions fosfat i carbonat.

Jaciments

La parnauíta és un mineral relativament poc comú, la presència del qual es coneix en al voltant d'un centenar de localitats, sempre en chicotetes cantitats, associat a atres minerals secundaris de coure, especialment a arseniat i sulfat, com cianotriquita, brochantita, olivenita i calcofilita.[2]En Estats Units, ademés d'en la localitat tipo, s'han trobat eixemplars notables en la mina North Star, en Mammooth, comtat de Juab, Utah (USA).[2] També s'han trobat eixemplars notables en la mina Clara, Oberwolfach, Friburgo, Baden-Württemberg (Alemània), utilisats per a determinar l'estructura.[3]En Espanya, s'ha trobat en la mina María Josefa, en Rodalquilar, Níjar (Almeria), en la mina El Sopar del Depòsit, en Huércal -Overa (Almeria) i en la mina L'Amorosa, en Villahermosa del Riu (Castelló).[4]En Argentina s'ha citadfo en el districte miner de Capillitas, en Andalgalá (Catamarca).[5]


Referències

  1. ↑ Wise, W.S.(1978).«Parnauite and goudeyite, two new copper arsenate minerals from the Majuba Hill Mine, Pershing County, Nevada.».American Mineralogist.63: 704-708.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Parnauite. Mindat».
  3. ↑ Mills, S. J., Kampf, A. R., McDonald, A.M., Bindi, L., Christy, A. G., Kolitsch. U. i Favreau. G.(2013).«The crystal structure of parnauite: a copper arsenate-sulphate with translational disorder of structural rods».European Journal of Mineralogy.25: 693-704.
  4. ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, pp. 361-362.
  5. ↑ Brodtkorb, Milka (2002). Les Espècies Minerals de la Republica Argentina. Vol. 1, Asociacion Mineralogica Argentina.