Parc de l'Aigua (Almacelles)
El parc de l'Aigua () es troba en Almacellas (Lleida), en l'extensió de l'eixample proyectat en 1771 per José Mas Dordal (autor de la basílica de la Mercé en Barcelona). Va ser creat en 2002 en un proyecte de Neus Solé i Daniel Navas, autors entre atres obres de ajardinamiento del parc de Ca Sabaté i dels jardins de Walter Benjamin en Barcelona.[1]
El parc ocupa l'espai d'una poma de la cuadrícula en la confluència dels carrers Mossèn Cinto Verdaguer, Maragall, Sant Roc i Miquel Servet. Rep el nom de parc de l'Aigua en homenage a la construcció en 1910 del Canal d'Aragó i Catalunya, que va supondre un canvi radical en l'economia agrícola del Segriá.[2]
Descripció
El parc es definix a través de la sotil alteració topogràfica en la que crea un paisage intermig entre l'espai obert i pla i la trama compacta construïda. Successives làmines serpenteantes d'aigua en forma de lúnula acompanyen l'espai entorn al protagonisme de l'aigua i el vert, junt a uns recorreguts sobre un sol de peces de ceràmica massiça. Colocades sobre la dimensió més chicoteta nos recorda la presència de les ladrillerías (bòbiles) propenques.
En relació en els llímits urbans que ho rodegen, els costats més curts dibuixen l'àrea de pavimentació més urbana junt en les arboledas més compactes, mentres que sobre els costats llarcs es definixen les superfícies més blanes i ondulantes, a on domina la superfície de herba i els grups de arbusts, junt a plantes de temporada. Aixina, els recorreguts peatonals es produïxen seguint la direccionalitat llarga de la malla fundacional de Josep Mas.[3]
Escultures i mobiliari urbà
L'espai es completa en les escultures Arbres vermells, en acer laminado, que nos transporten a la nueta forma d'arbres sense fulls, paisages de troncs i branques en l'intangible boira que durant molts dies de hivern banya este paisage. Els seus autors, Daniel Navas i Neus Solé, ho són també, ent atres obres, de les escultures Cavall vermell[4] i Piràmide en els parcs de la Farinera i Ca Sabaté, en Mollet i Barcelona respectivament.
El conjunt de mobiliari urbà es completa en les peces d'allumenament rasante dissenyades per a este parc que, junt a l'allumenament dels estanys, transformen este chicotet paisage en un espai més atractiu en l'obscuritat de la nit.
Referències
- ↑ «El Parc de l'Aigua de Almacelles».La Demà / Cultura.Consultat el 5 de giner de 2018.
- ↑ «El Parc de l'aigua de Almacelles» (en castellà). Parc de l'aigua. UPC. Consultat el 5 de giner de 2018.
- ↑ Arquitectura dels terres de Lleida, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya / Diputació de Lleida. ISBN 84-96185-44-3.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 de giner de 2018 (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque del Agua (Almacelles)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.