Papisme
Papisme i papista són térmens amprats per a referir-se despectivamente, casi sempre en contexts polèmics, als membres de l'Iglésia catòlica romana.[1]
Història
Orige
La paraula va ser falcada pels reformadors protestants anglesos per a nomenar als que creïen en l'autoritat papal sobre els cristians i deriva de la paraula papa.
Es va utilisar també en atres moments històrics, com en el Kulturkampf en Alemània.
Fins a mediats del XIX; la paraula s'usa freqüentment en History of England from the Accession of James II (Història d'Anglaterra des de l'ascens de Jacobo II) de Thomas Macaulay i en atres texts històrics o controvertits del periodo. La paraula seguix amprant-se per alguns polítics d'Irlanda del Nort, com Ian Paisley.
Cripto-papisme
Al principi, el terme va aparéixer en la forma composta 'cripto-papista', que es referix a membres de les Iglésies reformades, protestants o inconformistes anglicanes que en el fondo eren pretendidamente catòlics.[2][3] Alexéi Jomiakov, un teòlec llaic rus del XIX, afirmava llavors que 'Tots els protestants són cripto-papista'.[4]
Encara que el terme pot implicar simplement una influència romanizante, a voltes hi ha hagut persones que s'han convertit secretament al catolicisme, per eixemple, James II d'Anglaterra, Bartholomew Remov o Yelizaveta Fyodorovich. Algunes persones poden després convertir-se obertament, com George Calvert, primer baró de Baltimore, o secretament convertir-se en reserves, com Juan III de Suècia. La doctrina de mentalis restrictio es va utilisar per a justificar situacions que implicaven engany.
El seu us en l'actualitat
Discriminació i catolicofobia anglesa
En Anglaterra és un terme llegal que definix l'impossibilitat d'accedir al tro baix les actuals lleis del Regne Unit. Segons l'Acta d'Establiment de 1701 i que encara està en vigor, ningú que professe la religió papista o que es case en un papiste accedirà al tro del Regne Unit.
També existix en Anglaterra el terme despectiu apist, una combinació de papist ("papiste") i ape ("mona"), per a referir-se al anglicanisme que copia (verp ape en anglés) les pràctiques de l'Iglésia catòlica.
Ecumenisme
En l'actualitat, l'us del terme resulta clarament i òbviament ofensiu, per això el seu us s'ha restringit prou. En realitat sempre va ser utilisat en forma despectiva i insultante. Lo que ha canviat és la relació de la gran majoria de les denominacions protestants cap a l'Iglésia Catòlica gràcies al moviment ecuménico iniciat des de mediats del XX.
Vore també
Referències
- ↑ «papiste» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
- ↑ Walter Walsh, The Secret History of the Oxford Movement (C. J. Thynnes, 1898), pp. 8 i 187
- ↑ The American National Preacher, agost de 1851, Sermón DLIII, p. 190.
- ↑ James J. Stamoolis (2004). Brad Nassif (ed.). Three views on Eastern Orthodoxy and evangelicalism, Zondervan, p. 20. ISBN 0310235391.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.