Els pantans de Vasiugán (en ruso: Васюганские болота) són unes zones pantanosas de Siberia Occidental i una de les majors del món. Se situa entre els rius Obi i Irtish, en el territori de la planura de Vasiugán que s'estén entre els óblasts de Novosibirsk, Omsk i Tomsk de la Federació Russa. Llimita al sur en l'estepa de Baraba.

Pantans de Vasiugán

Ocupen un àrea de 53.000 km² (en comparació Suïssa té només 41.000 km²). Ací naix el riu Vasiugán aixina com el seu afluent, el riu Chizhapka.

Els pantans de Vasiugán són llar d'algunes espècies en perill d'extinció.

Tragèdia de Vasiugán

Aleksandr Solzhenitsyn menciona a estes marismas com el destí d'una gran expulsió de "enemics del poble", va ser costum del règim soviètic enviar a grans contingents de persones a regions casi inhabitables a la força baix el pretext de colonisar. En 1930 varen ser enviades des de Tomsk pel riu Obi més de 10.000 famílies (60.000 a 70.000 persones) fins als illots de Vasiugán transitant sobre la tundra congelada.[1] En pocs dies la majoria dels chiquets varen morir i el restant, sense aliments ni ferramentes varen vore que era impossible sobreviure en eixe lloc. Incapaços de retrocedir perque havia posats d'ametralladoras en el camí de tornada, la seua única opció va ser adinsar-se més en la gèlida taiga. Cap va sobreviure. Als habitants dels llogarets de les regions veïnes se'ls va ordenar arreplegar els cadàvers d'adults i chiquets.

Referències

  1. ↑ Ericson, Edward E. & Daniel J. Mahoney (2006). The Solzhenitsyn reader: new and essential writings, 1947-2005. Wilmington: ISI Books, pp. 300. ISBN 978-1-93385-900-2.

Vore també


Referències