Una pala de trinchera (coloquialment cridada zapapico en l'Eixèrcit Espanyol) és una ferramenta d'excavació utilisada per les forces militars para diversos propòsits militars. Els montañistas, acampadors, excursionistes i atres grups similars ho consideren indispensable per al seu us en el camp. Les ferramentes de atrincheramiento modernes solen ser plegables i estar fabricades en acer, alumini o atres metals llaugers.

Pala de trinchera de l'época de la Primera Guerra Mundial.

Història i desenroll

 
Portazapapicos M-1956 en fonga M8A1, en bayoneta M6.

Les ferramentes de atrincheramiento es remonten a lo manco a l'época de la legió romana que utilisava un tipo d'azadón conegut com dolabra. Juliol César, aixina com atres escritors antics, varen documentar l'us de pala i atres elements d'excavació com a importants ferramentes de guerra. La legió romana, quan estava en marcha, cavava una sanga i feya una muralla fortificada en estacas mòvils al voltant dels seus campaments totes les nits a on els campaments establits no estaven disponibles.

Les tàctiques de sege a lo llarc de l'història varen requerir l'excavació de fortificacions i, a sovint, es varen intentar picar els murs, excavant zapas fins als fonaments d'un mur per a intentar derrocar-ho. D'ahí té els seus orígens el denominat nom «zapapico», molt comú dins de l'Eixèrcit Espanyol.

En temps més moderns, les tàctiques de sege de les guerres napoleòniques utilisaven pala i picos com a ferramentes per a cavar trincheres cap als murs de les fortificacions sitiades, per a permetre que els hòmens s'acostaren en munició suficient com per a disparar canons contra els murs i obrir una brecha. En ser massa llargues i pesades per a ser transportades per soldats individuals, les pala, normals i trinchera, normalment es duyen en els carros de suministraments (tren llogístic) d'una columna militar. Solament les tropes pioneres o d'ingeniers solien dur pala o zapapicos com a part del seu equip individual. Açò en freqüència duya a situacions en les que l'infanteria no tenia accés a equip de atrincheramiento quan era necessari.[1] Com va senyalar un oficial d'infanteria de l'eixèrcit nortamericà, «les ferramentes de atrincheramiento d'un eixèrcit rara volta apleguen al front fins que ha passat l'exigència del seu us».[1]

Bayoneta de paleta

Erro al crear miniatura:
Bayoneta de paleta nortamericana, model de 1873.

En 1870, l'eixèrcit de EE. UU. va introduir la bayoneta de paleta, destinada a soldats individuals com a arma i ferramenta de atrincheramiento.[2][3][1] A açò li va seguir el desenroll de ferramentes separades de paleta i pala, chicotets implementos de mà que podien dur-se com a part de l'equip individual d'un soldat.[1][4] Si be la paleta o pala de trinchera va ser reemplaçada gradualment en els Estats Units i atres eixèrcits moderns per ferramentes de trinchera més grans, més pesades i més efectives, el concepte de proporcionar a cada soldat d'infanteria un mig per a cavar les seues pròpies trincheres o parapetos va continuar com a doctrina tàctica.[1][4]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Belknap, William W., Trowel-Bayonet: Letter from the Secretary of War In Answer to a Resolution of the House of April 4, 1872, The Executive Documents of the House of Representative, 42nd Congress, 2nd Session (1871–1872), Washington, D.C.: U.S. Government Printing Office (1872), pp. 1-20
  2. ↑ Ripley, George, and Dana, Charles A., The American Cyclopaedia: A Popular Dictionary of General Knowledge (Vol. II), New York: D. Appleton & Co. (1873), p. 409
  3. ↑ Board of Officers Assembled at St. Louis, Missouri, Schofield, J.M. (Maj. Gen.) President, Bayonets: Resumix of the Proceedings of the Board, June 10, 1870, Ordnance Memoranda, Issue 11, United States Army Ordnance Dept., Washington, D.C.: U.S. Government Printing Office (1870), p. 16
  4. ↑ 4,0 4,1 McChristian, Douglas C., Uniforms, Arms, and Equipment: Weapons and Accouterments, University of Oklahoma Press, ISBN 0-8061-3790-8, ISBN 978-0-8061-3790-2 (2007), pp. 128-142