Pàlida llum en els tossals

Plantilla:Multimèdia externa Pàlida llum en els tossals és la primera novela de Kazuo Ishiguro, guanyador del Premi Nobel de Lliteratura. El llibre va ser publicat per Faber and Faber en 1982.

Va guanyar el premi en memòria de Winifred Holtby de 1982. Ishiguro va rebre una bestreta de £1000 dels editors Faber and Faber per la novela despuix d'una reunió en Robert McCrum, l'editor d'obres de ficció.

Pàlida llum en els tossals és l'història d'Etsuko, una dòna japonesa de mijana edat que viu sola en Anglaterra, i comença en una discussió entre Etsuko i la seua filla menor, Niki, sobre el recent suïcidi de la filla major d'Etsuko, Keiko.

Antecedents

Ishiguro va narrar en una entrevista les circumstàncies en que va escriure la novela:

"Est va ser un moment en el que vaig començar a pensar en quin anava a ser la meua carrera. No havia conseguit triumfar com a músic. Havia tingut moltes cites en gent de A&R. Despuix de dos segons, dien: "Això no va a succeir, home". Llavors vaig pensar en provar una obra de ràdio [,,,] Després, casi per accident, em vaig trobar en un chicotet anunci d'un mestrage en escritura creativa. impartit per Malcolm Bradbury en l'Universitat d'East Anglia. Em vaig quedar una miqueta desconcertat quan em varen acceptar, perque de sobte es va tornar real. Vaig pensar: estos escritors van a escudriñar el meu treball i serà humillante. Algú em va parlar d'una cabanya en lloguer en mig del no res en Cornwall que anteriorment havia segut utilisada com a lloc de rehabilitació per a drogadictes. Vaig cridar i vaig dir: Necessite un lloc per un més perque tinc que deprendre a escriure pel meu conte. I això és lo que vaig fer aquell estiu de 1979. Va ser la primera volta que realment vaig pensar en l'estructura d'un conte. Vaig passar anys descobrint coses com el punt de vista, cóm contar l'història, etc. Al final tenia dos històries que mostrar, aixina que em vaig sentir més segur."

Trama

Està narrada en primera persona per Etsuko, una japonesa que, com Ishiguro, va nàixer en Nagasaki i viu en Anglaterra.

Durant la visita de la seua filla Niki, Etsuko reflexiona sobre la seua pròpia vida quan era jove en Japó i cóm va deixar eixe país per a viure en Anglaterra. Com ella mateixa ho descriu, ella i el seu marit japonés, Jiro, varen tindre una filla junts, i uns anys més vesprada, Etsuko va conéixer a un britànic i es va mudar en ell a Anglaterra. Va dur a la seua filla major, Keiko, a Anglaterra per a viure en ella i el seu nou marit. Quan Etsuko i el seu nou marit tenen una filla, Etsuko vol posar-li un nom alguna cosa "modern" i el seu marit vol un nom que sone oriental, per lo que es comprometen en el nom "Niki", que a Etsuko li sembla perfectament britànic, pero sona per al seu marit a lo manco una miqueta japonés.

En Anglaterra, Keiko es torna cada volta més solitària i antisocial. Etsuko recorda cóm, a mida que Keiko creixia, es tancava en la seua habitació i eixia només per a arreplegar el plat que la seua mare li deixava en la cuina. Este comportament perturbador termina, com el llector ya sap, en el suïcidi de Keiko. "El teu pare", li diu Etsuko a Niki, "era prou idealiste a voltes... realment creïa que podíem donar-li una vida feliç ací... Pero voràs, Niki, ho vaig saber des del principi. Ho vaig saber tot". ella no seria feliç ací."

Etsuko li conta a la seua filla Niki que tenia una amiga en Japó cridada Sachiko. Sachiko va tindre una filla anomenada Mariko, una chiqueta a qui Etsuko descriu com excepcionalment solitària. Sachiko, recorda Etsuko, havia planejat dur a Mariko a Estats Units en un soldat nortamericà identificat només com "Frank". Clarament, l'història de Sachiko té sorprenents similituts en la d'Etsuko. La chicoteta Mariko sembla haver vixcut una cruel i dolorosa experiència, que reduïx al no res, tant per a ella com per a la seua mare, l'esperança d'una vida tranquila, llunt de les lligaces de la rígida tradició japonesa.