Organisació territorial de França

Divisió territorial de Francia ans de 2015.

Divisió territorial de França des de 2015.

L'Organisació territorial de França, un estat regional, s'assenta sobre un complex sistema jerarquisat d'administració en varis nivells i especialisació segons el tipo de competències eixercides:

Divisió territorial metropolitana[editar | editar còdic]

13 regions (en fr. régions): França està dividida en 13 regions que es troben en la metròpolis. Encara que és la divisió principal, França és un país unitari i les regions no posseïxen autonomia llegislativa, sino que reben de l'estat una part conseqüent dels imposts nacionals que poden dispondre i repartir segons les seues necessitats.
96 departaments (en fr. départements): Són regits per un Consell General elegit per sis anys per sufragi directe. Varen ser creats en l'any 1790 en la finalitat de que tota persona poguera dirigir-se en una jornada de cavall com a màxim als seus representants. Cadascun té un prefecto.
1 metròpoli (en fr. métropole): Colectivitat territorial en estatut particular (metròpoli de Lió).
323 districtes (en fr. arrondissements): Cada departament està dividit en varis districtes, que tenen cadascun, 1 subprefecto. La seua funció és ajudar al prefecto del departament.
1.995 cantons: És una divisió més chicoteta, sobretot a efectes electorals.
36.529 comunas: Equivalent al municipi. En la ciutat de París, reben el nom de *arrondissements.
Intercomunidades de França (en *fr. *intercommunautés): equivalent a una Mancomunitat, agrupen dins d'un mateix departament a vàries comunas.

Divisió de territoris no metropolitans[editar | editar còdic]

5 regions d'ultramar (en fr. régions d'outre-mer o ROM): Guadalupe, Guayana Francesa, Martinica, Mayotte i Reunió.

5 departaments d'ultramar (en fr. départements d'outre-mer o DOM), en este cas coincidents en les regions.
13 districtes (excloent Mayotte).
156 cantons (excloent Mayotte).
114 comunes (excloent Mayotte).

5 colectivitat d'ultramar (en fr. collectivités d'outre-mer o COM): Polinèsia Francesa, San Pedro i Miquelón, Wallis i Futuna i (des del 22 de febrer de 2007) Sant Martín i Sant Bartolomé.
1 colectivitat sui géneris: Nova Caledònia.
1 territori d'ultramar (en fr. territoire d'outre-mer o TOM): les Terres Australs i Antàrtiques Franceses, dividides en cinc districtes: les Illes Kerguelen, illes de San Pablo i Àmsterdam, les Illes Crozet, la Terra Adelia i (des de febrer de 2007) Illes Disperses de l'Oceà Índic. Pel que fa a Terra Adelia, França va firmar, en 1959, el Tractat sobre la Antàrtida, la seua sobirania allí està actualment suspesa. Són administrades des de la ciutat de Saint-Pierre, en Reunió, per un administrador superior, assistit per un secretari general. Les Illes Disperses de l'Oceà Índic estan administrades pel prefecto de Reunió.

L'Illa Clipperton, que va ser treta del domini públic marítim i està inscrita en les propietats de l'Estat. És una possessió francesa administrada des de la Polinèsia Francesa per un alt comissionat de la República, la seua defensa és responsabilitat de França.

Descentralisació de l'Estat[editar | editar còdic]

França va iniciar a principis dels anys 80 un procés per a descentralisar el país per mig de la cessió de recursos i competències a les autoritats *subnacionales:

Regions
Departaments
Comunas

Des de les lleis inicials les regions i departaments han assumits noves responsabilitats i recursos. Els presuposts de les administracions territorials han creixcut substancialment fins a alcançar casi el 21% de la despesa pública total en 2010.^[1]

	Govern central	Seguritat Social	Administracions regionals i locals	Entitats públiques (nacionales y locales)	Total
Despesa (mils de millones EUR)	454	513.7	210.6	113.1	1291.4
Ingresos (mils de millons EUR)	332.4	490.8	209.1	121.9	1154.2
Superàvit/Dèficit (mils de millons EUR)	-121.6	-22.9	-1.5	8.8	-137.2