Nuc de rull
El nuc de rull, nuc pla de rull, o nuc pla (en anglés square knot o reef knot), és un nuc d'amarre antic i molt simple que s'usa per a assegurar una corda al voltant d'un objecte. Encara que el nuc de rull es veja a sovint utilisat per a nugar dos cuerdos juntes, no es recomana per a este fi per l'inestabilitat potencial del nuc.[1]
Un nuc de rull està format per un nuc simple esquerrer i després un nuc simple destre, o viceversa. Una regla mnemotècnica per a recordar este procediment és «el dret sobre l'esquerre, l'esquerre sobre el dret».
Nom
El nom de «nuc de rull» data per lo manco de 1794[2] i s'origina en el seu us comú en vés-la,[3] que és vincular part de la vés-la cap a avall per a disminuir la seua superfície efectiva en cas de vents fortes. Per a soltar el nuc, un mariner podria fer-ho tirant en una mà; el pes de la vela faria que el nuc se separara. És específicament este comportament el que fa que el nuc no siga apte per a l'unió de dos cordes.[4]
El nom en anglés de square knot («nuc quadrat») es troba en el compendio marítim de R. H. Dana L'amic del mariner (1841), que també dona «nuc de rull» com a nom alternatiu.[5][6]
Com a nuc d'enllaç era conegut pels antics grecs com el nuc d'Hércules (Herakleotikon hamma) i encara s'utilisa àmpliament en medicina.[7] En el seu Història Natural, Plinio el Vell relata la creència de que les ferides es curaven més ràpidament quan s'unien en un «nuc d'Hércules».[8]
Usos
El nuc de rull s'utilisa per a nugar els dos extrems d'una sola llínea conjuntament, de manera que assegure alguna cosa, per eixemple, un conjunt d'objectes, que és poc provable que es moguen molt. Ademés de ser utilisat pels mariners per a enrollar les veles, és també un dels nucs principals del macramé.[9]
El nuc es torna pla quan es fa en un pany i s'ha utilisat per a nugar vendajes durant milenis. També s'ha utilisat des de l'antiguetat per a nugar els cinturons i les faixes. Un us modern d'esta manera inclou nugar el obi (cinturó) d'un keikogi d'arts marcials.
En abdós extrems amagats es convertix en una bona manera de nugar les cordoneres, mentres que la versió no deslizante és útil per a les cordoneres de sabates que són massa curts. És convenient per a tancar bosses de fem de plàstic o bosses de fem, ya que el nuc forma un mànec quan és nugat en les dos vores de la bossa.
El nuc de rull figura en la preparació dels scouts. S'inclou en la targeta d'identificació internacional dels seus membres i molts premis d'exploració.[10]
-
Detall d'una estàtua egipcíaca que data de 2350 AC i que representa un nuc de rull assegurant un cinturó -
Joyes de l'Antiga Grècia de Pontika (actualment en Ucrània), l'any 300 aC, en forma de nuc de rull -
![Nuc de rull deslizante o en gaza[1]](/w/images/thumb/0/0e/Kreuzknoten-slip.jpg/120px-Kreuzknoten-slip.jpg)
Nuc de rull deslizante o en gaza[1] -
Diagrama de nuc comú per a nugar les cordoneres de les sabates, en forma de nuc de rull doble -
Weight for weighing gold dust - Knot – MHNT
_300_bC.jpg)
![Nuc de rull deslizante o en gaza[1]](/wiki/Archiu:Kreuzknoten-slip.jpg)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pawson, Dones. Manual de nucs. Guia pràctica pas a pas per a realisar i utilisar més de 100 nucs, Blume, pp. 48-49. ISBN 978-84-8076-293-4.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Ashley, p. 220.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Plinio el Vell. Història natural. «És sorprenent la rapidea en la que es curen les ferides si es nuguen en un nuc d'Hércules: de fet, es diu que si la faixa que usem tots els dies es nuga en un nuc d'este tipo, produirà certs efectes beneficiosos, havent segut Hércules el primer en descobrir el fet.»
- ↑ Ashley, pp. 399-400.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nudo de rizo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.