Núcleu dentado
El núcleu dentado és un cúmul de neurones, o cèlules nervioses, situat en el sistema nerviós central (SNC) que es distinguix per una vora dentado o serrat. Està localisat dins de la substància blanca profunda de cada hemisferi del cerebel i és l'estructura més gran que lliga el cerebel al restant del cervell.[1] És el més gran i més lateral, és dir més lluntà del centre, dels quatre parells de núcleus cerebelosos profunts front el globoso i el núcleu emboliforme que formen el núcleu interpost ademés de gran part del núcleu fastigial. El núcleu dentado és responsable per la planificació, iniciació i control de moviments somàtics. La regió dorsal del núcleu dentado conta en canals de output que prenen part en la funció motora, la qual és el moviment del múscul esquelètic, mentres que la regió ventral conta en canals de output que tenen paper en funció immòvil com el pensament conscient i les funcions visuals espacials.
Desenrolle
El núcleu dentado és molt complex, en girs (serres en la córtex cerebral) i regates (curves en la córtex cerebral). La seua formació és simultànea en una etapa crítica de creiximent en el dentado fetal. El núcleu dentado es fa visible dins de la substància blanca del cerebel despuix d'11-12 semanes de desenroll, conté solament superfícies planes en el costat lateral (cap a les vores o llunt del mig) i medial (pel mig). Durant este periodo, les neurones del núcleu són totes similars en forma, sent majorment cèlules bipolars.[2]
Durant les semanes 22-28 de desenroll, el qual és el periodo més important del desenroll fetal sobre el núcleu dentado, inicia la formació de girs per tota la superfície.[3] Les neurones maduren a vàries formes de cèlules multipolares,[3] i els tipos més comuns de neurones són de tamany mig a tamany gran.[2]
Estructura
Ubicació
L'arquitectura del cerebel conta en una forma semblant a un cristal, aixina que una mostra en qualsevol part del cerebel rendix una arquitectura repetida. Els huit núcleus del cerebel, se situen profundament en la substància blanca de cada hemisferi cerebeloso, es presenten en parells, i cada u existix en un hemisferi distint. Com a teixit, el núcleu dentado forma una unitat especialisada anomenada el cerebrocerebelo junt en la córtex cerebelosa. Aixina, hi ha un cert component del cerebel que comunica exclusivament en el núcleu dentado.[4]
Núcleus cerebelares profunts
- Dentado: El núcleu dentado és major, més lateral i més recent filogenéticament dels núcleus cerebelares. Rep senyals aferentes, o entrantes, de la corfa premotor i corfa suplementària via el sistema pontocerebeloso. Les senyals eferentes, o eixints, acodixen pel pedúncul cerebeloso superior pel núcleu roig fins al tàlem Ventroanterior/Ventrolateral contralateral[5] situat en costat opost.[6]
- Interpost: Els núcleus globosos i emboliformes componen el núcleu interpost. El núcleu interpost és el menor de l'els núcleus cerebelares. Està ubicat entre el núcleu dentado i núcleu fastigiado. Rep fluix aferente del lòbul anterior (cap al front) del cerebel i mana informació eferente al núcleu roig contralateral pel pedúncul cerebeloso superior. Este núcleu és l'orige del tracto rubroespinal que influïx músculs flexores dels membres.[7]
- Fastigial: El núcleu fastigial és el més medial. Rep senyals aferentes del vermis i els senyals eferentes recorren via el pedúncul cerbeloso inferior al núcleu vestibular.
Els núcleus cerebelares profunts reben l'últim output de la corfa cerebelosa a través de les cèlules Purkinje en la forma d'inhibició. Les neurones en el núcleu cerebelar sintetisen accions espontànees en pesar de l'inhibició continua de les cèlules Purkinje. El núcleus cerbelares reben proyeccions aferentes de l'oliva inferior, el núcleu reticular lateral, les vèrtebres lumbars i cervicals i els núcleus pontinos. Junts, tots els núcleus cerebelares profunts formen un conjunt que controla la realimentaació de la corfa cerebelosa per output cerebelar.[4]
Morfologia
El núcleu dentado és altament complex[3] i es pot dividir en les particions dorsal (motor) i ventral (no motor). La mitat ventral és prou més desenrollat en els sers humans que en els grans simis, i sembla tindre un paper en la conexió de fibres. Ademés, la partició ventral domina les altes funcions cerebelosas com el llenguage i la cognició, tant com el moviment fi dels dits.[8] Encara que s'accepta que la regió ventral és més nova en respecte a la llínea evolutiva, la tecnologia d'image mèdica en 3-D ha suscitat preguntes sobre esta suposició, ara que és possible complir un anàlisis del tercer eix o eix rostrocaudal.[3] És més, les últimes imàgens mostren que la regió ventral no ocupa més espai que la regió dorsal, lo que s'havia supost si aumentara en capacitat cognitiva.[1]
Les neurones del dentado adult estan classificades pel seu tamany, morfologia i funció entre les neurones de proyecció i interneuronas.[6]
Neurones de proyecció[6]
Les neurones de proyecció s'han classificat en quatre tipos segons la seua posició en el dentado, la forma de la soma (cos celular) i el forcall de les dendritas. Estes neurones estan encarregades de transmetre informació entre el núcleu dentado i la corfa cerebelosa.
- Neurones centrals: Les neurones centrals es troben dins de la massa nuclear, llunt de la perifèria. Posseïxen una soma redona i espinosa, i varis troncs dendríticos que emergixen de tots costats de la soma. Estes dendritas tenen patrons complexos de forcall i camps dendríticos esfèrics.[6]
- Neurones de frontera: Les neurones de frontera estan concentrades a la vora de la làmina nuclear i posseïxen soma elíptiques. Tenen un axón gros que dirigix cap a la substància blanca ademés quatre a sis dendritas primàries que formen branques de l'atre costat. Els camps dendríticos d'estes neurones es noten per la seua forma tetrahedral en el cos celular en un cantó.
- Neurones asimètriques intermiges: Les neurones asimètriques intermiges existixen dispersades per tota la massa nuclear i posseïxen soma elíptiques. Elles exhibixen entre cinc i nou dendritas eixint per tots costats, en una o dos que són més llargues que les demés.
- Neurones fusiformas intermiges: Les neurones fusiformas intermiges estan escampades pel dentado i els seus soma tenen forma elíptica allargada, ahusada en abdós extrems. Conten en tres a cinc dendritas primàries que separen en dendritas més llargues. La part superior del cos celular és paralela a les dendritas apicales, les quals s'orienten cap al centre nuclear.
Interneuronas
Les interneuronas estan compostes per vies que duen senyals contingudes dins del dentado. Estes neurones manen realimentaació al dentado i permet control fi de les senyals. Actualment, hi ha menys investigació sobre la forma específica d'estes neurones,[6] puix el núcleu dentado està format majorment de neurones de proyecció.[2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sultan, F., Hamodeh, S., & Baizer, J. S. (2010). THE HUMAN DENTATE NUCLEUS: A COMPLEX SHAPE UNTANGLED. [Article]. Neuroscience, 167(4), 965–968.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Milosevic, N. T., Ristanovic, D., Maric, D. L., & Rajkovic, K. (2010). Morphology and cell classification of large neurons in the adult human dentate nucleus: A quantitative study. [Article]. Neuroscience Letters, 468(1), 59–63.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Yamaguchi, K., & Goto, N. (1997). Three-dimensional structure of the human cerebellar dentate nucleus: a computerized reconstruction study. [Article]. Anatomy and Embryology, 196(4), 343–348.
- ↑ 4,0 4,1 Saab, C. Y., & Willis, W. D. (2003). The cerebellum: organization, functions and its role in nociception. [Review]. Brain Research Reviews, 42(1), 85–95.
- ↑ http://www.neuroanatomy.wisc.edu/cere/text/P5/dentate.htm
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Ristanovic, D., Milosevic, N. T., Stefanovic, B. D., Maric, D. L., & Rajkovic, K. (2010). Morphology and classification of large neurons in the adult human dentate nucleus: A qualitative and quantitative analysis of 2D images. [Article]. Neuroscience Research, 67(1), 1–7.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2018. Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ Matano, S. (2001). Brief communication: Proportions of the ventral half of the cerebellar dentate nucleus in humans and great apes. [Article]. American Journal of Physical Anthropology, 114(2), 163–165.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Núcleo dentado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.