El Museu del Holocaust de Buenos Aires està destinat a mantindre viva la memòria de la Shoá i difondre lo ocorregut durant el genocidi del poble judeu a la societat argentina, recolecta un ampli archiu de documents i objectes personals donados per aquells que varen sofrir la persecució i inmigraren des d'Europa.

Museu del Holocaust (Buenos Aires)

Història

Les gestions per a la creació del museu varen començar a mitan de la década de 1990, de quan la Fundació Memòria del Holocaust va recolectar relats, testimonis, documents i objectes personals dels sobreviviente del Holocaust en l'Argentina.[1] Després de rebre del Govern Nacional l'edifici de la Sub-Usina “Montevideo” de la Companyia Ítalo Argentina d'Electricitat, en el barri de Recoleta, es va desenrollar el concurs de proyectes, a on es va elegir guanyadora la proposta de Dujovne-Hirsch i Grinberg-Dwek-Sartorio-Iglésies, i la remodelació va començar en agost de 1999.[2]

L'obra va alvançar ràpit, a càrrec de la constructora Fiwolco S.A., i el nou museu va poder inaugurar-se el 25 de setembre de 2000, en una mostra dedicada a Ana Frank,[3] poc en acabant de que en Berlín s'obrira el Museu Judeu dissenyat per Daniel Libeskind.

Hui, el Museu del Holocaust de Buenos Aires va renovar les seues instalacions i exhibició, l'inauguració de la qual va ser el 1° de decembre de 2019. La mostra principal de 1554m2 compartix espai en institucions que es dediquen a treballar per la memòria del Holocaust i dels sobreviviente.[4] Mentres el Museu va estar en obra, va funcionar en la sèu temporal de José Hernández 1750 en l'exhibició temporal "Reflexions sobre la Shoá".Plantilla:Actualisar

Arquitectura

L'edifici de la Sub-Usina “Montevideo” de la Companyia Ítalo Argentina d'Electricitat, va ser dissenyat per l'arquitecte italià Juan Chiogna, contractat per la CIAE per a proyectar totes les seues dependències utilisant un molt particular estil neorrenacentista florentino, duent reminiscència de l'arquitectura del nort d'Itàlia, lloc d'orige de l'autor i de l'empresa. Té quatre pisos i una torre que suma un nivell més, sobre la frontera cap al carrer Montevideo.

Junt en atres sub-usinas repartides per tota Buenos Aires i les seues afores, Chiogna va dissenyar la Super-Usina Pedro de Mendoza (hui Usina de les Arts) en La Boca entre 1912 i 1916, estenent estos particulars edificis molt cridaners a lo llarc de la ciutat que creixia a gran velocitat.

Para quan la sub-usina va ser cedida a la Fundació, es trobava molt deteriorada i fòra de funcionament, després de la desactivació de l'Usina Pedro de Mendoza a fins de la década de 1990. Els arquitectes Dujovne-Hirsch i Grinberg-Dwek-Sartorio-Iglésies varen realisar la restauració de les fronteres exterior i interiors, mantenint-les intactes, i varen remodelar els interiors. El vell edifici posseïx una circulació principal adoquinar que travessa el terreny pel mig i du a un pati interior, que separa un edifici sobre el fondo del terreny, que els arquitectes varen decidir conectar en una estructura de ferro vidriada, com un passera que permet vore el pati i els seus arbres i rebre llum pero no accedir ell.


El museu ocupa el subsol, la planta baixa i un entrepiso, mentres els pisos superiors de l'edifici principal són ocupats per les oficines de la Fundació. L'edifici del fondo, posseïx un sol nivell de gran altura i sostre en cerchas metàliques i coberta de chapa, aprofitat per al museu. Com un racó particular, el recorregut inclou un lloc de meditació sobre un pati d'aire i llum en el qual es va agregar un espill d'aigua. En total són 2500 m² de superfície coberta.

Vore també

Referències

  1. ↑ Buenos Aires tindrà el seu Museu del Holocaust [1] archivat en Wayback Machine. clarin.com, 30 de setembre de 1996
  2. ↑ Per la memòria futura lanació.com, 4 d'agost de 1999
  3. ↑ Testimonis del Holocaust judeu lanació.com, 17 de setembre de 2000
  4. ↑ «a-no-oblidar-musica-la-veu-de-elena-roger-i-la-memòria-de-els-sobreviviente-de-la-shoa/ ». Consultat el 28 d'agost de 2019.


Referències